Fa
poc més d'un mes, per ser més exactes, el 17 d'octubre vaig
assistir a la presentació del poemari Vidre d'estam de Moisès
Llopis i Alarcon, jove poeta ontinyentí, que Ari Garrido acompanyava
en la Biblioteca Pública Municipal de Canals.
Allà que ens vam
asseure per escoltar tant el que Ari com Moisès volien dir-nos.
Reconec que va ser una estona deliciosa. Com dic, això va ser fa
unes setmanes i durant aquest temps he tingut ocasió d'anar llegint
els poemes. Això ve a col·lació per dir que aquest cap de setmana,
l'incansable Moisès, que no para, s'allarga fins a Gandia. I allí
tindré el plaer de llegir alguns dels versos de Vidre d'estam.
No cal dir que esteu tots convidats, en nom meu, de Moisès Llopis i
Alarcon, de Maria Josep Escrivà, de Saforissims i de tots els qui
d'una manera o altra han tingut una part de culpa en què la
presentació siga una realitat.
Un
tast de versos. Gaudiu-los!
TAN
TÈNUE
M'he
trobat, de nou, al bell mig d'un vol d'ocells,
emmirallats
dins d'un cel que no ha estat mai el nostre.
Nit
de Sant Joan. La palla, replegada, a la vora dels camps.
El
castell, potser, massa fosc aleshores. No sé res de tu.
Miraves,
potser, el que perdíem, cada cop més prop de casa,
d'una
i de l'altra, sense saber què fer. Torres coronades d'agulles
de
cap. recórrer l'infinit no havia de ser gaires difícil.
Trontollaven
paraules,
i records, i malfiances. Encara no has dit el que volies dir.
Ens
heu deixat caure el niu. Les orenetes hui no dormiran tranquil·les.
Passejàvem
amb cotxe els carrers desganats. Semblava la ciutat arraulida
de
dijous sant.
Han
cremat el capvespre.
I
guarit de fel, rogenc i de sofre, espere.
 |
| aquesta foto l'he presa de la pàgina web de Saforíssims,S.L. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada