 |
| Heus ací el crisantem, el principal protagonista de la meua afició jardinera. |
I
com cada any, hui, 1 de novembre, Tots Sants, una de les festes
populars del calendari cristià per commemorar que, segons
s'explica a l'Enciclopèdia Catalana, tots els justs, canonitzats o
no, es troben al cel.
Ahir,
passava per Canals i vaig entrar en una panadería a comprar pa quan
vaig veure al mostrador una fogassa, que només mirar-la, convidava
a berenar, però no, segons va explicar la dependenta als que ens
trobàvem allí en aquell moment, antigament hi havia el costum
d'esmorzar aquest dolç a la porta del cementeri abans d'entrar a
visitar els familiars finats. Ara que, no sols ho deia la panadera,
sinó que aquesta és una de les receptes que es poden llegir en el
llibre primer de Menjar i gaudir a la Vall d'Albaida d'Agueda
Ureña i Isabel Guerrero que pels vols del 1997 es va editar gràcies
a l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent.
 |
| No direu que la fogassa no fa bona pinta. esta dient "Mengeu-me" |
Tampoc
podia faltar en aquests dies una de les flors més preuades de la
tardor: el crisantem. Vist l'èxit obtingut en la meua primera
experiència de cultiu pel que fa a aquesta planta, enguany en tinc
de més varietats, és a dir de més colors i mides de les flors i fulles, n'hi ha
tants que pots tornar-te boja en els vivers com m'ha passat a mi.
 |
| Podeu veure quants colors de flors, unes estan completament obertes, altres van un poc més endarrerides. La veritat és que és un goig eixir al jardí a contemplar-les. Això mentre el temps ho permeta. |
Fa
temps vaig llegir uns versos, preciosos, d'Antoni Xumet Rosselló que
vaig guardar per a l'ocasió,
El
teu nom
com
un bell crisantem
al
cel de la boca.
Amb
Estígia, va guanyar el 33é. Premi de Poesia Senyoriu
d'Ausiàs March de Beniarjó.
 |
| L'extrema sequera d'enguany no m'han permès aconseguir una planta exuberant com hauria desitjat, però val més això que no res. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada