 |
| Aquest matí m'he trobat aquesta magrana en la gespa. S'ha obert per permetre que els ocells: teuladins, pits roigs, cueretes vinguen a menjar-se els grans. |
No
vull acabar l'any sense dir res sobre el darrer poemari d'un dels
nostres poetes més a la vora de casa, es tracta de l'amic Francesc
Mompó, valencià de l'Olleria (la vall d'Albaida) com es llig a la
contraportada de Suc de magrana. Tot i que diuen que es
llegeix poc, i poesia encara menys, em fa l'efecte que darrerament
els versos bullen com la cassola en forn del poema d'Ausiàs March, tant a la
nostra Vall blanca, com a les comarques veïnes de la Safor, la
Costera o l'Alcoià-Comtat, per no allargar-me més, amb exemples
propers.
HAIKU FULLAT
Serp
que pelmuda
en
l'estiu de les cuixes;
blanc
epitafi.
EL HAIKU AL PANY
Sóc
alfabet
de
fulles hivernals;
només
omega.
Francesc
Mompó (2014). Suc de magrana. Germania.
 |
| I aquesta altra em sembla que no li ha vingut molt bé caure al terra. Sembla una miqueta enfadada. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada