Tot i la foscor del dia que, com es veu al darrere, és ple de núvols negres, el pinsapo que tinc davant de casa es va enllumenar amb el darrers raig de sol i se'm va apareixer com la millor imatge amb què es podia felicitar els Nadals.
S'acosten
els Nadals. Abans, quan ens enviàvem felicitacions, aquestos dies
suposava una feina extra pels carters que a banda havien de repartir
les cartes de cada dia; ara, cartes i felicitacions han quedat pels
romàntics, la bossa els ha minvat, tot i que ara arrosseguen carro, tot s'ho enduen
les multinacionals que gestionen les línies per què ens puguem
felicitar les festes nadalenques. I ací en el blog amb unes línies
felicite a un munt d'amics, coneguts i demés que tenen a bé fer una ullada. He de
reconèixer que en algunes coses hem millorat, i això m'agrada. Així
és que, a tots Bons Nadals, i si no ens veiem Bon Any 2014. Bons
àpats i molts torrons, i si pot ser molts regals tan per qui celebre
sant Nicolau o qui ho faça pels Reis Mags d'Orient. Jo com sempre
repartisc al cinquanta per cent.
En
aquesta ocasió no podien faltar uns versos en forma de cançó que
Sanchis Guarner va recollir al Cançoneret Valencià de Nadal. I així
ho diu
«El
dinar de Nadal és el més copiós i ric de tot l'any. Tothom
sacrifica algun animal de ploma. Moltes cançons fan referència a la
immolació nadalenca de l'aviram:
Diu
el gall
el
dia de Nadal:
-
Jo estic mal.-
Diu
la gallina:
-
Jo estic lloca:
a
mi no em toca.
Ja
ve Nadal,
tremola
el gall.
Diu
la gallina:
-
Ai, quin mal dia!-
Diu
el pollastre:
-
Seguim el rastre.-
Diu
la lloca:
-
A mi no em toca.-
Diu
el pollet:
-
A mi no em pertoca
que
sóc xicotet.
Ara
ve Nadal
matarem
el gall,
i
a la tia Pepa
li'n
darem un tall.»
M. Sanchis Guarner. Cançoneret
Valencià de Nadal (1960). Editorial Torre.
En la paret nord de la casa es recolza un momumental grèvol que cada dia em dóna els bons dies per la finestra i que cada any ens delita amb els seus fruits rojos i cridaners.
Quin encant, i quin tresor, la tradició oral en totes les llengües. La nostra, més entranyable que cap altra, clar! T'he de reconèixer que aquesta tradició de sacrificar un animal de ploma se'm representa tenebrosa, supose que perquè alguna vegada vaig veure les meus àvies encarar-se a una gallina, o pitjor encara, sacrificar un conill per a la paella, i això és un trauma difícil de superar. Molt bonic el grèvol, i el pinsapo, grandiós! Són béns d'interès natural, si podem dir-los així, a la porteta mateixa de casa. Que passeu bones festes!
ResponEliminaMaria Josep, amb una miqueta de retard Bones Festes. La Nit de Nadal i el Nadal propiàment he estat desconectada de la xarxa. Hui, antigament dit segon dia de Nadal o sant Esteve, torna la normalitat. Dia feiner.
ResponEliminaUna abraçada