Aquest matí quan m'he alçat, la primera acció que he fet
ha sigut mirar el whatsApp. Aquest detall no implica que estiga
enganxada d'aquesta aplicació de missatgeria instantània, sinó que és la manera
més ràpida de comunicar-nos entre la família, que ara mateix ens trobem una miqueta escampats, una manera d'estar en contacte sense
importar-nos les hores de decalatge que ens separen d'alguns dels seus membres,
que caldria tenir en compte, ubicats en un llunyà i paradisíac departament
d'ultramar francès.
La veritat és que anit al poc de gitar-me i quan estava
entrant en el trànsit al son em va espavilar el to
que m'avisa les notificacions del whatsApp. En aquell estat en què em
trobava només vaig poder articular una paraula “algú ha xiulat” i tot seguit em
vaig adormir tot pensant que al matí ja miraria qui deia què.
Per això aquest matí he pogut resseguir el fil de la
conversa que deia:
- Demà és festa pagada i passat també.
- I quines festes son? Han preguntat tots - els que
estaven desperts -.
- Demà és commemora la fi de la II Guerra Mundial i
despús-demà és l'Ascensió.
- Per l'Ascensió cireres al muntó, diu un refrany, ha contestat algú altre.
- Què bonic!. Ha escrit un darrer missatge.
És així com m'he assabentat que, hui, huit de maig se
celebra la fi de la Segona Guerra Mundial, commemoració que desconeixia per la
qual cosa m'he servit d'Internet que tot ho sap, i així la Viquipèdia m'ha
desembolicat mitjanament la història. Els francesos tenen unes dates que no
perdonen, com le 14 Juillet en què es
commemora la presa de la Bastille
entre altres coses. També he sabut que, hui, els alemanys també fan festa, per
la qual cosa deduisc que en faran alguns països més, perquè implicats en la
contesa n'hi havia molts més. En Espanya, que jo recorde se celebrava el 18 de
juliol, data considerada des de llavors el dia per antonomàsia del regim
franquista i l'inici del Moviment Nacional, en la democràcia, quan aquesta
festivitat es va treure, sempre vaig pensar que es podria canviar la data per
la de la fi de la Guerra Civil Espanyola l'1 d'abril de 1939, i commemorar
aquesta data com a referent d'una crònica que no devia de tornar a passar mai
més, però encara estic esperant, tot i que sempre hi ha gent que commemora el
14 d'abril en què la Segona República va guanyar en les urnes el 1931, això
passa només a nivell personal o d’institucions, mai com a commemoració
reconeguda per l'Estat. En les Espanyes, en això anem per lliure, la nostra va ser una
guerra només per a nosaltres, els del país, i a hores d'ara encara tenim
dissabte per fer. Altra cosa són les celebracions que cada col·lectivitat del
país celebra a nivell perifèric en què cadascú rememora allò que considera el
més important per als seus habitants.
Pel que respecta a l'altre dia de festa, l'Ascensió,
vaja, no me'ls imaginava tant catòlics i practicants els francesos, i això que
són una República. En aquest país nostre de les espanyes les festes de mitjan
setmana les han traslladades als diumenges i sembla que hagen perdut el sentit,
diríem la gràcia de tenir una festa a l'endemig de la setmana. Com que he
escrit açò a corre-cuita no ho he pogut investigar a fons, però no estaria de
més que ho fera en tenir més temps. Desconeixem tantes coses del país veí. Ho
vaig descobrir un any que vaig estar un parell de dies en Mont-de-Marsan, vaig comprovar que, tot allò relacionat amb el món
taurí, els agrada tant o més que ací, i nosaltres, la pell de brau, en tenim
penjat el marxamo.
Els meus peus refrescant-se al riu per continuar el camí entre Ràfol de Salem i Salem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada