Ja
sé que per parlar de Joan Navarro no calen molts circumloquis, el
personatge s'ho val, prou que ho sé, potser les presentacions poden
obviar-se i sense més presentar el poeta i el poema. M'ho imagine.
Perquè, qui no coneix Joan Navarro?. Però la veritat és que feia
dies que anava cavil·lant com presentar-lo o almenys trobar un pont
d'enllaç cap a la seua poètica, quan sense voler, i mentre llig
aquestos dies Viatge a Itàlia de J.W. Goethe, he ensopegat
amb un paràgraf que m'ha enllumenat en allò que volia dir però que
no acabava de trobar,
escriu
Goethe:
L'experiència
ens mostra a bastament que els poemes, qualsevulla que sigui llur
gènere, semblen demanar dibuixos i gravats al coure, i fins els
pintors mateixos solen dedicar les més detallades il·lustracions a
passatges concrets de qualsevol poeta. Per això és tan lloable la
idea de Tischbein segons la qual el poeta i l'artista han de
treballar conjuntament a fi de crear d'aquesta manera i ja de bon
principi un tot únic. Les dificultats que això pugui reportar
disminuirien considerablement en els casos de petits poemes, d'abast
i comprensió fàcils.
Referent
a l'asseveració que en fa Goethe sobre aquesta qüestió dues coses:
una d'aprovació i l'altra de dissensió, és veritat que molt sovint
els poemes demanen dibuixos o gravats i això ho hem vist darrerament
en la correspondència que s'ha instal·lat entre Joan Navarro i Pere
Salinas, ara bé les dificultats a què al·ludeix Goethe respecte de
casos de petits poemes, d'abast i comprensió fàcils ho pose en
dubte.
Fotografies dels dibuixos cedits pels autors que es poden veure en Atlas.
Crema
el temps en aquesta artiga, el solc mineral dels ocells, la barca del
sol que s’abandona entre la malesa. T’acostes a l’ull de
l’infinit i contemples la resplendor dels carboncles, les baies
extraviades, la mirada d’Orfeu: L’onada de gel de la gran ferida.
La
darrera ullada sobre el món: El dacsar celest i l’arc d’or dins
la vall boscosa. L’oli dels cellers: L’eco de les veus familiars:
Gemec de la sènia: Caixons plens d’aigua i arena. Una esmerla
s’amaga entre les falgueres del jardí: El cos de l’espai: El
volum de l’alè: L’argila. La denudació dels fruits carnosos de
l’hivern: Litoral de la vasta claredat.
Enrenou
d’ocells dins del fullam de la pinassa. L’or cura els líquens de
la memòria, l’obaga de l’ànima, els sots de l’aire, els
tàlvegs que ningú no transita: Deshabita el balm de les paraules:
Ens submergeix en l’esdevenir de les corol•les ardents:
ATLAS(Correspondència 2005-2007)Pere Salinas - Joan Navarro
Autors:
Pere Salinas i Joan Navarro Texts introductoris: Daniel
Giralt-Miracle i Enric Sòria Traducció al castellà: Lola Andrés
Disseny i maquetació: Estudi Paco Bascuñán Tàndem Edicions ISBN
978-84-8131-824-1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada