Ametller en flor a casa meua:Mercè Lloret
Em
retirava vora migdia, dissabte passat, després de passejar pels carrers de
Xaló, de veure el mercat de vell, el rastro que ens van dir unes
veïnes a qui vam preguntar, de visitar la cooperativa del vi per
comprar panses. En arribar al cotxe algú ens havia deixat un fullet
de propaganda enganxat al parabrisa, el vaig retirar i el vaig
llegir per saber de que tractava. Publicitat, per si no sabia on anar
a dinar. Per una banda un plànol dels carrers del poble de Xaló que
m'indicava on trobar el restaurant per l'altre un escrit que deia
Ametllers
en flor de la Vall de Xaló
En
el mes de febrer, amb la floració d'ametllers, la vall del Pop
assoleix la seua personalitat amb un gran atractiu paisatgístic. Els
ametllers en flor han interessat artistes, pintors, fotògrafs i fins
escriptors i poetes. Per als amants de la natura és a més un
oportunitat per passejar per un camp acolorit de blancs en un moment
en què s'anuncia l'arribada de la primavera.
A
mig camí de la serra
veig
un ametller florit:
Déu
te guard, bandera blanca
dies
ha que t'he delit!
Ets
la pau que s'anuncia
entre
el sol, núvols i vents...
no
ets encara el millor temps
però
en tens tota l'alegria.
Joan Maragall i Gorina (Barcelona 1860-1911)
La
veritat és, que només per haver triat aquestos versos tan bonics de
Joan Maragall i haver-los llegit en aquest precís moment de màxima
floració, encara que allí el verd és més present que el blanc de
les flors i les ametlletes són ja de la mida d'una oliva, haguera
triat anar a dinar al restaurant, però teníem dinar de família a
Senija i estava ja a punt. Em guardaré aquest fullet per a una altra
ocasió que potser no serà molt llunyana.
Un racó de món ben bonic, aquell del secà als peus de la Bèrnia. El poema és una delícia innocent, i als últims dos versos no els cap més encant. Amb un senyal així al parabrisa, jo hauria optat per fer un bon pícnic als peus d'un ametler, encara que ja entenc que la família mana...
ResponEliminaMoltes gràcies per la deferència de llegir el que escric sobre poetes i poemes. La veritat és que no és cap sacrifici anar a veure la família per què el dinar mateix és una delicia, en un riu-rau, enmig del camp, del camp entre Senija i Xaló, enmig d'ametllers, tarongers i llimeres. I allí el camp és ple de pedra, tant als marges com al mateix bancal, tot pedra. Pedra per a tot. I no vull quedar-me sense fer una excursió pels paisatges de pedra seca.
ResponElimina