Fa
cosa d'unes tres o quatre setmanes vaig rebre una invitació per anar
a la presentació que Pep Alfonso feia del seu poemari ENVERS en la
Societat Coral el Micalet, a la capital del regne, en companyia del
també poeta Vicent Penya.
Això
passava el passat dimecres 31 d'octubre!!!!
Lamentablement
no vaig poder ser hi. Però li vaig desitjar molta sort i molts
ànims.
Aquestos
dies n'he rebut una altra per al divendres 30 de novembre de 2012,
es preveu un encontre a l'editorial Germania per celebrar la posada
en circulació de la col·lecció de poesia Mil poetes i un país que
l'editorial ha fet l'esforç d'editar en els temps que corren.
Diumenge
passat comentava amb una amiga que tinc la impressió que hi ha
temporades que tenim una sobresaturació d'activitats i amb ganes
d'acudir a tantes coses, el resultat és que continue anant a les
mateixes que sempre he anat, perquè jo tampoc em puc transmigrar com
deia el ministre d'educació Wert, a mi, particularment em dol no
poder anar a tot el que m'arriba, ni que no fera altra cosa que anar
d'ací cap a allà sense parar-me a fer altra cosa, tampoc no
arribaria, amb tot pense que això és bo encara que jo no puga anar,
per què demostra que el personal té més interessos que els que
volen que tinguem. Això sí, amb les noves tecnologies que hi ha per
la xarxa: Internet, feisbuc, tuiter, les propostes arriben a
cabassos. Ai! Quina triar?
De
moment fem boca amb aquest poema del Pep que parla del record i a
veure si hi puc anar.
 |
| Foto Mercè LLoret: la vara de Moisés |
R
RECORD
hi
ha estances
i
records buits
igual
que les paraules
i
estances com grans paraules
i
records plens d'estances
buides
igual que les paraules.
La
intimitat ompli les paraules
com
la confiança les estances
de
bones converses
per
a aprendre
el
sentit de les paraules
sentides
per a retrobar-se
a
gust a les estances.
Recordes?,
escoltes?
Doncs
ja no en fan falta
més,
de grans paraules.
Josep
Antoni Alfonso i Diaz (2012) Envers. Germania.
No estaves de cos però si d'ànima Mercè. Moltes gràcies per fer compartir el meu Record als racons del teu bloc.
ResponEliminaSi no pots vindre a Alzira el 30 de novembre serà una llàstima. En muntarem una ben grossa!!!! Però hi ha més dies que llonganisses...
Una abraçada a tu i al teu xic,
Pep Alfonso
moltes gràcies, Pep, ja saps que m'agradaria anar, però hi ha temporades que com les activitats em resulta impossible acudir.
ResponEliminaUna abraçada,
Mercè