Trobe
que la primavera i la tardor són les millors èpoques per reposar
plantes al jardí, encara que els vivers i les botigues disposen d'un
aparador exquisit i variat tot l'any. De fet, quasi tots anys cal que
en repose alguna que altra al jardí de casa, unes per què
envelleixen i altres perquè s'assequen.
 |
| Foto: mercè lloret |
Aquestos
dies, a casa, com un naufrag surant al bell mig d'una tempesta, tinc
un preciós crisantem en plena floració que vaig comprar la tardor
passada, i que ha aconseguit sobreviure al infernal estiu dins
d'aquesta antiga gerra d'oli convertida en jardinera. Trobe que és
tot un esforç de subsistència a l'adversitat, i també un metàfora
per la vida que l'ha empès a sobreviure. Quin exemple més bonic, he
pensat.
Però,
la veritat és que quan veig la diversitat de plantes que existeixen
no puc evitar, i sempre caic en la temptació de comprar-ne alguna
llampant i de colors exòtics, que al cap de poc ha desaparegut per
què no s'ha aclimat al lloc. Diuen que l'experiència val més que
res, per això finalment vaig decidir que només posaria les plantes
que donava el terreny, i trobe que ha estat la idea més encertada de
totes.
Pel
que fa al crisantem, com molta gent i jo mateix, sempre havia
relacionat aquesta flor amb els difunts, però la veritat és que
aquest és el moment en què aquesta preciosa planta floreix i ompli
de bells colors la tardor, és per això que es veu més a tot
arreu. També la recerca per Internet m'ha fet conèixer molts detalls al
voltant d'aquesta planta que desconeixia i trobar que, per a altres
cultures, el crisantem té i ha tingut connotacions diferents a la
nostra, occidental i cristiano-catòlica. De sobte m'ha vingut a la
memòria aquesta bellíssima cançó de Carles Dénia que el nostre
poeta alzirenc Ibn Khafaja va escriure i que Josep Piera ens ha ofert
en paraules d'ara. I per més informació, també darrerament el
Servei de Publicacions de la Universitat de València ha publicat un
interessant llibre que porta per títol València àrab en prosa i en vers (estudi, selecció i traducció) que les arabistes Ana
Labarta, Carme Barceló, Josefina Veglison han fet a través del
rigor, la professionalitat i l'esperit crític, paraules aquestes
darreres de Ferran López Abad en la ressenya feta a la revista
Caràcters del darrer núm. 60.
 |
| Foto:mercè lloret |
Flor
estranya, el crisantem se'm desfulla seductor.
Com
hauria desitjat que la llum se'm tornés ombra!
El
desig m'han despertat uns cabells blancs,
cosa
de vell, com quan em despertava de jove.
n'he
sentit l'olor i, com un regal,
la
primavera llunyana m'ha saludat generosa.
IbnKhafaja / J. Piera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada