dimecres, 19 de juny de 2013

QUIRAT, UN TRESOR AMAGAT AL COR DEL GARROFER

 
Aquest garrofer és un dels arbres que envolten l'ermita de sant Blai-Ràfol de Salem. En primer terme flors d'acants.


Aquest estiu en arribar a casa duia un bon grapat de llibres a la maleta, un d'ells portava per títol L'arbre en poésie, Gallimard-jeuneusse, un recull de poesies d'alguns dels escriptors més representatius de la cultura francesa, adreçat al jovent a partir dels 11 anys, que al llarg de la història han versificat poemes als arbres que estimaven. Un llibre que vaig comprar per curiositat i que he consultat en multitud d'ocasions els darrers mesos. 
 
Fa uns dies abans d'anar-me'n a dormir vaig agafar un dels llibres de la lleixa que tinc en l'habitació, era un llibre que havia comprat feia temps, però que no havia llegit, Dones que caminen de pressa de Tono Fornes, vaig comprar el poemari quan va aparèixer, però mea culpa, no el vaig llegir de seguida, se'm va quedar amagat per alguna extrenya raó, de vegades sol passar quan en compres un grapat, aleshores apareix oportunament i tot s'enllumena. La veritat és que no he passat dels dos primers poemes, dos preciosos sonets, que porten per títol Quirat, em vaig quedar amb aquestos versos que he fet meus de seguida, mentre llegia el seu quirat, jo em mirava el meu quirat, ves per on, el garrofer un dels arbres que més m'estime.



Llavors de garrofer


Quirat

I

Alces les calcinades roques, crides
la nit a la sènia estel·lar,
només demanes créixer prop de la mar,
estoic garrofer meu que el temps amides.

El sexe al descobert i les llavors
dictant d'antuvi a l'home el pes de l'or,
despullat de corol·les i colors,
vius en la pell quan ja, buidat del cor

que abriga la rabosa i el captaire,
aliè als desespers, trenes miracles
unint de soca-rel la pedra amb l'aire.

Escultura que inventes l'art del marbre
i la set de la vida amb el cel macles,
noble i vell garrofer: ets el meu arbre.



Una garrofa

II

Has conegut el càntic delerós
dels ocells, i la soga suïcida,
la suor del cavall, la maleïda
llàgrima de l'exili, l'ufanós

mecanisme de la brisa, els raig,
la cicatriu sonora de la pluja.
La foscor del teu verd res no rebutja
en la clara bondat d'un fèrtil maig.

Ni el foc ni la destral t'arrenquen planys
ni cap serp teixirà mals averanys,
mentre al cuiro del tronc el tatuatge

dels desamors, amb tu, fa el dur viatge.
Oh temple d'ombra del migdia net,
antic i extravagant, com un sonet.


4 comentaris:

  1. Una llàstima..que s'estiguen abandonant...
    La marca de cervesa Gram d'Ontinyent acaba de traure la Quirat amb gust de garrofa SALUT!

    ResponElimina
  2. Hola Casimir, no sé si s'estan abandonant, la veritat és que la garrofa té més usos dels que en pensem, i entre ells potser el de la cervesa. Però la veritat és que el poema de Tono Fornes m'ha agradat molt.
    Salut

    ResponElimina
  3. Autènticament Tono Fornes!, el biòleg poeta que és capaç d'escriure la subtilesa més refinada, i també de practicar la ironia contra ell mateix, com en aquest poema "antic i extravagant, com un sonet". Ens has ensenyat molt hàbilment per què s'utilitza la paraula "quirat" com a unitat de pes per a les joies, i a més a més a través de la poesia. Molt bonica, l'entrada.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Maria Josep, em vaig quedar amb aquestos dos sonets tan bonics de seguida. Com que m'agraden tant els garrofers els prenc com si foren meus.
    Una abraçada

    ResponElimina