dimarts, 4 d’octubre del 2022

MAI NO DIGUES ADEU: ANTONI FERRER


Hi ha persones que quan les coneixes el caràcter i la bonhomia que desprenen se’t queda gravat per sempre. Això em va passar quan l’any 2008 em vaig posar en contacte amb un grapat de poetes de la Costera, entre els quals Antoni Ferrer. La pretensió era ajuntar alguns poetes de la Costera, entre el més jove i el de més edat amb la sola idea de llegir poesia i donar a conèixer al públic, en especial als veïns d’Otos, que la poesia no queda lluny de casa i que els poetes són gent propera que la pots trobar on menys ho esperes. Després de fer una llista dels poetes de la comarca i de posar-me en contacte amb la majoria, els va agradar a tots tant la idea que van voler participar i quan em vaig adonar n’eren uns quants i qui era jo per impedir-los de vindre? La veritat és que jo, més contenta que un gínjol.

I aquell dissabte del 28 de juny de 2008 dins NITS D’ESTIU A LA FRESCA on tenia cabuda qualsevol iniciativa cultural, en el Palau Marquesal d’Otos, en un viatge itinerant per la poesia de les nostres comarques, un nodrit grup de poetes de la comarca veïna de La Costera ens van delectar amb la seua poesia. Els poetes convidats en aquella ocasió van ser: Consol Martínez Bella, Elies Barberà, Antoni Martínez, Antoni Ferrer i Josep Maria Balbastre, que conste que també Toni Cucarella va vindre, però no va voler eixir en la foto, tot i que va fer d'animador cultural.



 

 


 

Garrofes i caqui

 

Les hores es ressequen de canyes i garrofes.

Descansen les esquenes i els sacs contra les soques.

 

I mans i boques aspres demanen refrigeri.

Un caqui. Com la brisa sedosa d’un quimono.

 

La dansa de les hores. Perifèric Edicions, 1a edició, juny 2006

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada