Agost arriba solcuit i al setembre el vi està per vendre

 

Dolores, la dona contractada com a ajuda a la dependència depenent de la Generalitat Valenciana per a atendre a ma mare ha començat les vacances el mes d’agost.

Així, a partir del primer dia del mes ha començat a vindre Débora, la substituta. Han passat pocs dies i, Débora, s’ha contagiat de la Covid-19. Al seu lloc ha vingut Cristina, substituta de la substituta.

Cristina treballa en una altra empresa, i aquest mes també està de vacances, però com que el jornal no li arriba s’ha buscat feina en una altra empresa. Cristina no ha estat molts dies. Els justos per a que li donen l’alta a Débora i puga acabar el mes.

Agost s’acaba i les vacances per a alguns, també. De fet, Maite, la dona que passa els matins pagada amb diners de la butxaca no ha dit res de prendre vacances. Dolores ha de reincorporar-se a la feina.

El cas és que Dolores, en uns dies, no podrà vindre, acaba de contagiar-se de la Covid-19. Li han fet la baixa. Així que, Débora continua venint. Dolores havia de reincorporar-se passats els dies pertinents de contagi, però resulta que sa mare, a la que cuida, molt major també, s’ha contagiat i com a conseqüència d’alguna complicació l’han haguda d’ingressar a l’hospital.

Així que, continua venint Débora. Tot i que, a dos dies d’haver començat setembre, divendres al matí, telefona per a dir que s’ha fet un esquinç i no pot vindre. Al seu lloc l’ha de substituir Mari Àngels. Mari Àngels ha arribat vint minuts més tard de l’hora marcada i se n’ha anat mitja hora abans de l’estipulada. El servei d’ajuda domiciliaria té una durada d’hora i mitja cada dia. Cada persona rep l’ajuda segons el seu grau de dependència que es dona després d’una avaluació en el domicili de la persona sol·licitant. 

Dilluns, cinc de setembre a mitjan matí ha telefonat la persona de l'empresa dels serveis a domicili, encarregada d'assignar el repartiment de tasques a atendre. Resulta que Mari Àngels no pot fer eixe servei perquè des que ix de la casa on està treballant fins a casa de ma mare té uns vint a vint-i-cinc minuts de camí. Així que no pot arribar a l’hora convinguda. Després se n’hauria d’eixir de casa de ma mare altres vint o vint-i-cinc minuts abans per poder arribar d’hora a la següent casa on ha de fer el nou servei que, casualment,les  està a un parell de minuts del servei d’abans. O siga dos carrers més amunt. Coses que no quadren. Mala assignació de tasques. En fi... En el seu lloc vindrà una altra dona. Li diuen ... Cap a migdia torna a telefonar l’encarregada de l’empresa de serveis a domicili per a dir-li que li sap greu, però la persona que havia d’anar a mitjan vesprada no pot anar, al seu lloc anirà una altra dona que li diuen... Els ànims s’encenen. Ja està bé, no! Bla...bla...bla...

Divendres, nou de setembre és el darrer dia de ... Ens acomiadem amb un somriure ben gran. Fins la propera.

Dilluns, dotze de setembre. Arriba Dolores. Amb ella arriba, la rutina? Ja veurem, que diuen els cecs. 

 

P.D.: En agraïment a totes les dones que durant aquest mes han passat per casa i les que encara puguen quedar per passar que compleixen la seua feina amb un somriure que no té preu.

Moltes gràcies a totes i una abraçada molt forta.