Passà l’estiu, els estendards cremants,
dies de llum i coronats de fulles,
passà l’estiu, els tancats de baladres,
els cap-al-tards.
Sols reste jo, i contemple la platja
i veig la mar, ritual i solemne ,
humitejant, en joc altern, la sorra,
retrocedint.
Passà l’estiu amb els melons encesos
amb un llum dins, fulgor d’una infantesa,
tot ha passat, com passen certes coses,
amb peus lleugers.
Apartament de novembre dins Balanç de mar. Vicent Andrés Estellés. Obra completa-4.Eliseu Climent. València, 1999.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada