 |
| Nevada del mes de febrer de 2013 |
Confosa amb el vent,
cau la neu;
confós amb la neu,
bufa el vent.
Vora la llar de foc,
les cames creuades,
esgoto el meu temps
reclòs en aquesta cabana.
Compto els dies,
i descobreixo que també el febrer
ha vingut i ha marxat
com un somni.
Gota de rosada en una fulla de lotus.
Daigu Ryokan. Pagès editors, 2001.
Un crit ofegat per demanar una miqueta d'aigua, i si no hi ha inconvenient un bon grapat. Estem secs, o millor dic eixuts. Ja no recordem la pluja. Tots els dies, des de fa unes quantes setmanes, escoltem sempre la mateixa cançó en les previsions del temps "ANTICICLÓ".
Tota la raó del món tens. Des de la tardor que no ha plogut de manera seriosa. A veure si a la primavera...
ResponEliminaMolt pertinent, el poema que has triat per a aquestes dates, i molt bell, d'un llibre que m'estime d'una manera especial, que motiva tot un apartat de Flors a casa, i que vaig llegir i no tinc i mai més no he pogut trobar enlloc. Si algun dia en trobes algun exemplar, de la Gota de rosada..., compra-me'l que t'estaré molt agraïda.
Una abraçada i que ploga, que ploga, que ploga... Com un mantra.
No saps les ganes que tinc que ploga. No hi ha dia que m'alce i mire el cel que no hi pense.
ResponEliminaPel que dius del poemari de La gota de rosada en una fulla de lotus te'n compraré un ara mateix. Aquest el vaig comprar no fa massa. Crec que en teníem més. I si no el meu el tens a la teua disposició.
Una abraçada