CARME MONTORIOL I PUIG
Carme
Montoriol, barcelonina d’arrels empordaneses, va destacar com a dramaturga i
traductora, i també va interessar-se per la música. La seva obra narrativa es
concreta en uns quants contes i la novel·la psicològica Teresa o la vida amorosa d’una dona, publicada el 1932.
En
aquesta obra, l’autora ens hi narra la història d’una dona, en teoria feliçment casada,
però a la pràctica enganyada dues vegades pel seu marit, que ha tingut dos
fills amb una altra dona.
En
el fragment que segueix, tret de les pàgines inicials de la novel·la, hi podem
veure els dubtes i pors que se li plantegen en rebre una carta anònima. Ella
encara no ho sap, però endevina que la lectura d’aquest escrit li pot canviar
la vida, per això es resisteix a llegir-lo:
“Teresa
no pogué reprimir un sentiment de neguit. Va dominar-lo aviat, però. Amb la
carta als dits, i sense llegir-la, es deia: ‘un anònim, valdria més que no el
llegissis. Un anònim és una cosa feta, sempre, amb la sola intenció de molestar
o de fer mal. Encara que no en facis cap cas –perquè, quin cas pot fer-se del
que diu algú, que no gosa ni donar la cara?,– de totes
maneres, unes paraules falses són, per si soles, un germen verinós. T’hauràs
d’esforçar a oblidar-les, i, el dia que tinguis la més petita preocupació, el
més lleuger dubte, rebrotaran amb força.’
La
tenia a la mà, tota rebregada.
‘Si
l’estripo però, hi pensaré més d’una vegada. Em conec. Em penediré de no
haver-la llegida. I, al cap i a la fi, quin mal pot fer-me? Jo mateixa em dic
que no en creuré ni un mot. Estic segura que es tracta d’una cosa absurda,
quelcom que coneixeré, de seguida, que no pot ésser cert.’
Estava
indecisa, frisosa. Després va pensar:
‘Que
beneita que sóc! Per què l’he de llegir ni per què l’he d’estripar, ara mateix?
Puc guardar-la. Si me n’oblido, si no me’n recordo més, jaurà anys i anys al
fons d’un calaix; Si hi penso massa, no hauré de fer sinó anar-la a cercar, i
llegir-la’
Tornà
la carta dins el sobre.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada