RONDAIRE ESMAPERDUT
29
DE LA flor del magraner
he tret el color del viure:
vermell, si, sempre vermell
en la pensa i en el llibre.
Al capdavall priva el doll
de l'oratge que em trasbalsa
i em quede mirant tenebres
amb la vena que em compassa.
Una sorda malaltia
de formigueig incessant
acusa ferides fosques
que fa temps m'han derrotat.
Malgrat tot seguesc la via
del silenci i no se'n va
un quall amarg a la gorja
que és el crit ennuegat.
Vivim a terra, cantem
l'himne de la llibertat
amb tristesa i mosseguem
l'aire per a respirar
que a voltes es torna pànic,
mentre el vaivé de la mar
posa un toc de melangia
al vent de la veritat.
De la flor del magraner
la meua llàgrima trac.
I veig el món com un dèdal
confús de por i de sang.
Joan Valls i Jordà. Anys i paranys. Edicions 3i4. 1985.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada