Stoner,
o la resiliència
La
novel·la no és nova. John Williams –un escriptor i professor
universitari nord-americà que tot i haver rebut el National Book
Award ha restat en l’oblit durant una bona colla d’anys– va
escriure Stoner l’any 1965. Ara tenim el plaer de
retrobar-la i poder llegir-la en una impecable traducció al català
d’Albert Torrescasana.
Williams
–que en una nota prèvia al primer capítol dedica l’obra als
seus amics i antics col·legues del Departament d’Anglès de la
Universitat de Missouri, tot negant, no sabem si amb algun punt
d’ironia, qualsevol semblança amb la realitat en el relat que
seguirà– ja en la primera pàgina, pròpiament, de la novel·la
ens explica què hi podem trobar: el relat de la vida d’un
professor universitari, William Stoner, fins a la seva mort. Una
existència que, aparentment, no té res d’especial. I, tot i així,
el lector s’endinsarà en la història. I no la podrà deixar, per
grisa i poc rellevant que li pugui semblar a voltes mentre la vagi
llegint.
I
és que l’autor –com aquell qui no vol la cosa i amb un estil
narratiu molt llegidor, propi del bon professor d’escriptura
creativa que devia ser– mentre ens va explicant l’aparentment
trista i avorrida existència del protagonista, també fa un repàs
dels fets històrics més importants de l’època en què el fa
viure, la primera meitat del segle XX: la Primera Guerra Mundial, la
depressió de 1929, la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra
Mundial, i tots els corresponents períodes d’entreguerres i
postguerres. El lector pot copsar, des de la perspectiva d’aquest
poc destacable professor universitari i l’afectació en persones
del seu entorn, com va viure aquesta època el poble nord-americà i
com els va afectar tot plegat, exemplificat en casos concrets de
persones relacionades amb Stoner, coneguts, amics o familiars.
I
direu: sí, però això ho han fet molts escriptors. Sí, però
potser no d’una forma tan volgudament planera, i particularment
genial. Amb descripcions introductòries breus, però clares i
contundents, i desgranant cada cas fins a bastir amb la suma de tot
una novel·la completa i apassionant.
Stoner
tindrà una vida grisa, però no serà una vida fàcil. Nascut el
1891 al cor de Missouri, fill únic d’uns senzills grangers, mentre
estudia amb penes i treballs a la Facultat d’Agricultura amb la
intenció de continuar el negoci familiar, descobreix de la mà del
professor Sloane la gran passió de la seva vida: l’amor a l’estudi
i a la literatura. I així deixarà la carrera inicial per acabar
llicenciant-se, sense que els pares ho sàpiguen ni s’ho esperin,
en Filosofia i Lletres. Descartarà una vida futura a la granja de la
família i esdevindrà professor universitari. Per diverses qüestions
personals, no podrà arribar mai gaire lluny i acabarà el seu pas
per la universitat, en morir l’any 1956, sense haver fet res massa
digne de ser recordat,després de més de quaranta anys de dedicar-se
a la docència. El nucli de la seva vida adulta serà la universitat
i tot el seu clos entorn. Hi tindrà els amics, i també els enemics.
Tindrà una esposa, i seran immensament infeliços tots dos. També
tindrà una filla amb qui hauria pogut tenir una bona relació, si no
hagués estat per la mare que es va encarregar d’anar-los allunyant
amb una dedicació constant. Stoner entomarà gairebé sempre amb una
mena de resignació inicial, que anirà esdevenint resiliència, tots
els entrebancs que se li aniran presentant, tant a nivell
professional, com personal.
Tot
i la grisor dominant, el lector gaudirà d’un petit oasi verd en un
punt del relat. Als quaranta-tres anys, Stoner viurà una intensa,
encara que breu, relació amb una professora, i alhora alumna seva,
molt més jove que ell. Podríem dir que Stoner començarà a viure
de veritat en plena maduresa. Però la il·lusió, la felicitat per a
Stoner–i per al lector que pot arribar a creure que les coses
milloraran per al seu protagonista– només s’allargarà un
capítol i escaig (final del 12 i tot el 13) dels 17 que conté la
novel·la. Prop d’un any en la vida d’Stoner, un temps en què
entendrà “que l’amor no és un fi, sinó un procés en el decurs
del qual una persona n’intenta conèixer una altra”. I es quedarà
en aquesta fase, i tornarà a la grisor, a la monotonia que el
continuarà acompanyant i ja no l’abandonarà mai.
Malgrat
aquesta monotonia que també podríem considerar aparent (monotonia,
per altra banda, que sol ser el denominador comú d’un tant per
cent molt elevat de les vides de les persones arreu del món i en
totes les èpoques), val molt la pena llegir Stoner. Per
l’estil i el llenguatge de Williams, pel passeig –amb força
esperit crític– que ens fa per la història dels cinquanta primers
anys del segle XX i per les nombroses reflexions que ens presenta
mitjançant el seu personatge, tant pel que fa a la importància,
sovint poc reconeguda a nivell social, d’una vida dedicada a
l’estudi, com pel rebuig a les guerres amb la pèrdua de temps i de
vides humanes que comporten.
Pilar
Castel Soler
Stoner.
John Williams. Traducció d’Albert Torrescasana. Edicions 62. Barcelona, 2012.
El llibre m’ha agradat molt i estic totalment d’acord amb el resum que en fa la Pilar. Potser només comentar que a mi no em va deixar aquesta sensació tant marcada de grisor del personatge. Grisor o monotonia que, de fet, i tal com diu la Pilar: sol ser el denominador comú d’un tant per cent molt elevat de les vides de les persones.
ResponEliminaI precisament, a favor del pobre Stoner vull dir que em va commoure la seva gran capacitat de trobar bons moments, de gaudir de petites coses, de seguir sent bona persona en l’entorn hostil en el que viu, i fins de trobar sentit a la vida que li ha tocat viure, per trista que sigui, cosa de la que la gran majoria de mortals se’n surt molt pitjor.
Hola, la gràcia de qualsevol lectura, en aquest cas el de la novel·la Stoner que Pilar ens ha fet, és que no hi ha una de sola, sinó que cadascú pot aportar la seua visió personal de determinada lectura de manera que si n'ajuntem unes quantes tindríem una visió molt ampla del que ens diu a cadascú.
ResponEliminaPersonalment, no puc opinar encara, perquè desconeixia l'autor, però ja la tinc en casa a punt per començar. Moltes gràcies pel comentari.