dilluns, 30 de novembre del 2015

ALGUNES COSES QUE EM PASSEN PEL CAP

Sense intenció d'espaiar-me sobre les bondats del curs de literatura que l'Enric Iborra imparteix al Centre Octubre, cadascú dels assistents sabrà valorar-lo a la seua manera i treure-li'n un profit personal; per això només un breu apunt, ací al bloc, per deixar constància d'algunes coses que em passen pel cap.


La primera de totes el plaer i el goig d'escoltar l'Enric cada setmana, motiu pel qual no em prenc la molèstia de prendre notes, si de cas algun apunt escadusser, en especial dels llibres que va anomenant mentre parla, que en són molts, també alguna data interessant que em cride l'atenció per indagar pel meu compte de seguida que puc; i això perquè sé que al cap d'uns pocs dies l'Enric fa un comentari exhaustiu a la serp blanca sense deixar-se cap detall de tot el que ha esdevingut en cadascuna de les sessions. He de dir que, de moment, el que més goig em fa és comprovar que quasi tots els llibres que anomena els conec, i algun fins i tot l'he llegit, cosa que em procura un plaer indescriptible. 
 
Fa un parell de setmanes després de llegir i comentar Macbeth de Shakespeare ens va dir que en les dues setmanes següents parlaríem sobre Rabelais i a continuació de Montaigne. Tot i que de Montaigne tinc els Assaigs que Vicent Alonso ha traduït. He de confessar que no m'he llegit l'obra completa, sinó que només de tant en tant em llig algun dels capítols, ja que com que no és una novel·la es pot deixar sense perill de perdre's en l'argument. Ara bé, en sentir el nom de Montaigne, de seguida se'm va encendre un llum, i vaig creure que era el moment per una lectura que tenia pendent es tractava de l'escrit «La servitud voluntària» d'Étienne de La Boétie, que Montaigne, com amic seu, va editar després de la mort d'aquest. Un text que ha vist la llum juntament amb la «Carta sobre la mort de La Boétie» i «L'amistat» tots dos escrits per Michel de Montaigne. Fa anys que vaig comprar aquest llibre, quan Quaderns Crema el va editar l'any 2001. Ja sé que han passat molts anys, però confesse que de vegades compre algun llibre que se'm passa de llegir, i no és fins que trobe l'ocasió com ara de mamprendre'l. Doncs i perquè el vaig comprar aquest llibre?

Enguany, hem estat uns dies pel departament d'Òlt , hem pogut revisitar algunes poblacions i els seus voltants. Fa uns anys vam anar-hi per conèixer de primera mà alguns racons interessants, com per exemple la Dordonya després d'haver vist una mini sèrie a la televisió francesa per practicar la llengua, en què el protagonisme se l'enduia aquest riu tan cabalós situat al centre-sud de França, al Migdia-Pirineus. En aquella ocasió el mateix viatge va aprofitar per visitar Clarmont d'Alvèrnia, població protagonista en la majoria de les novel·les d'Anne Courtillé, i la seua catedral construïda amb pedra volcànica dels voltants. Més enllà del que nosaltres coneixíem i anàvem a veure, sempre resulta interessant descobrir novetats, i és així com ens vam trobar visitant la població de Sarlat, i al cap de poc d'haver-hi estat assabentar-me de la traducció que se'n va fer de l'escrit de La Boétie. 

Per això, enguany hem anat a cosa feta a visitar Sarlat. Passejant pels seus carrers amb la gentada que hi havia, per un moment vaig pensar que em trobaria per un cantó amb el protagonista, i qui sap també amb el senyor Montaigne. La veritat és que els nostres viatges vacacionals a més de passar-ho bé, també volen ser il·lustratius. I de fet, una altra visita que no podíem eludir era tornar a Ròcamador i pujar les escales que fa set-cents anys va pujar el nostre estimat Ramon Llull quan va anar a pelegrinar al santuari de la Verge Negra.


 
a mitjan escalinata es pot llegir aquesta inscripció

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada