Hui,
és dimarts i tretze. Ja vaig dir en una altra entrada, que per mi
els tretze han tingut i tenen molt de pes, de fet, aquest tretze d'octubre a més de l'aniversari, celebrem que ja hem entrat en la quarantena d'anys que Joan Enric i jo anem junts, i
encara que, en la distància, hui ho haurem de celebrar d'alguna
manera. Aquestos dies festius he aprofitat per posar ordre en els
prestatges on tinc els llibres de poesia, en quedaven pocs al seu
lloc, havia anat treien-los a poc a poc per diversos motius,
amuntegant-los ací i allà, deixats per tots els llocs, finalment,
tot o quasi tot ha quedat ordenat, fins la pròxima vegada. De
resultes d'aquest ordenament he anat obrint algun poemari i rellegint
algun poema com aquest de Miquel Martí i Pol, extret d'Estimada
Marta
Passen
els anys i tota flor es marceix.
Passen
els anys i escataran l'estuc
apegalós
amb què els anys han cobert
la
claredat diàfana del mur.
Des
de molt lluny em miro tants d'estius
desmesurats.
No em demanéssiu pas
que
corregeixi res d'allò que he escrit.
Allò
que he escrit no és, potser, exemplar
però
ho estimo amb un profund amor,
amb
un amor – ho puc ben dir – exemplar.
O
aquest altre que Delfina Dauder ha deixat escrit en la segona part
del poemari Tulipa vermella que porta per nom: El desig,
Seguirem
estimant-nos
encara
que no siguem bojos d'amor.
Seguirem
acaronant-nos el record
perdurant
en la memòria
fins
l'últim estramp,
i
en nosaltres restarà la petjada
encara
que el camí siga molt llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada