dimarts, 13 d’octubre del 2015

LA PARELLA PERFECTA: TRETZE I DIMARTS

Hui, és dimarts i tretze. Ja vaig dir en una altra entrada, que per mi els tretze han tingut i tenen molt de pes, de fet, aquest tretze d'octubre a més de l'aniversari, celebrem que ja hem entrat en la quarantena d'anys que Joan Enric i jo anem junts, i encara que, en la distància, hui ho haurem de celebrar d'alguna manera. Aquestos dies festius he aprofitat per posar ordre en els prestatges on tinc els llibres de poesia, en quedaven pocs al seu lloc, havia anat treien-los a poc a poc per diversos motius, amuntegant-los ací i allà, deixats per tots els llocs, finalment, tot o quasi tot ha quedat ordenat, fins la pròxima vegada. De resultes d'aquest ordenament he anat obrint algun poemari i rellegint algun poema com aquest de Miquel Martí i Pol, extret d'Estimada Marta



Passen els anys i tota flor es marceix.
Passen els anys i escataran l'estuc
apegalós amb què els anys han cobert
la claredat diàfana del mur.
Des de molt lluny em miro tants d'estius
desmesurats. No em demanéssiu pas
que corregeixi res d'allò que he escrit.
Allò que he escrit no és, potser, exemplar
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor – ho puc ben dir – exemplar.


O aquest altre que Delfina Dauder ha deixat escrit en la segona part del poemari Tulipa vermella que porta per nom: El desig,



Seguirem estimant-nos
encara que no siguem bojos d'amor.
Seguirem acaronant-nos el record
perdurant en la memòria
fins l'últim estramp,
i en nosaltres restarà la petjada
encara que el camí siga molt llarg.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada