ALGUNS ACLARIMENTS I AIXÒ

Dues consideracions:

Addenda a l'entrada del 4 de setembre de 2015

Faig constància que finalment he rectificat un dels versos del poema d'Estellés que vaig penjar el 4 de setembre, aniversari de Vicent Andrés Estellés, es tracta del poema ROSA DE NIT. A dos versos d'acabar-se el poema vaig escriure «unes oques paraules elementals i clares/un amor un camí una rosa un destí». Quan vaig escriure «oques» em vaig quedar pensant que aquest mot resultava estrany, però el vaig escriure tal i com ve reflectit al volum que jo tinc. Al cap d'uns dies Maria Josep Escrivà em va fer notar que hi havia una errada d'escriptura de part meua, i així m'ho va recordar en el comentari que em va fer a l'entrada del poema. Vaig tornar a reprendre el volum per tornar a rellegir no fora que no ho haguera vist bé, ja se sap que de vegades podem tindre algun lapsus, però no, no hi havia cap lapsus. Aleshores li ho vaig dir per correu personal, i em va contestar que ho miraria en el seu volum, i, si no ho aclaria, li ho preguntaria a una de les persones que té accés als manuscrits del poeta, Jordi Oviedo. Doncs bé, finalment ha quedat clar que, és un error d'impremta, pel que fa al picat, així que la paraula correcta és «poques» i el vers quedaria «unes poques paraules elementals i clares/un amor un camí una rosa un destí». 

 

Amb la segona consideració vull justificar la tria que he fet de la nova fotografia que encapçala el blog. Es tracta d'una de les composicions que es poden contemplar en el recorregut a l'aire lliure que els veïns de Carrícola han impulsat amb el nom de Biodivers des de fa uns anys -no és la primera vegada que anem i fem el recorregut, o part d'ell, com el diumenge passat que se celebrava el 5è. Aplec Ecologista del País Valencià-, l'obra porta per títol «Plenitud de la tardor», firmat per Adela i Rosario, dues veïnes de Carrícola. Una «plenitud» representada per una gran fulla que ocupa bona part de la façana de la casa que enfronta a la piscina municipal. Aquesta fulla, multicolor, formada per moltes altres fulles que en el sentit metafòric representen els anys, la vida, l'etapa de maduresa dels humans, però també significa la tardor que comencem hui, i per això m'ha fet il·lusió penjar-la, perquè sincerament cada vegada que vaig a Carrícola no puc estar de passar per aquest racó on hi ha aquesta immensa fulla.