 |
| Per fi jo també he pogut aconseguir una samarreta. |
Un
mes de maig, com ara, de l'any 2010 vaig assistir juntament amb més
gent a una nit de lectura de poemes de Jaume Pérez Montaner i Isabel
Robles en Ca les senyoretes. D'aquesta vetllada guarde el record dels
poemaris Solatge (2009) Premi de Poesia Benvingut Oliver 2008,
i Llibre dels adéus amb les consegüents dedicatòries dels
autors. Més endavant m'agradaria dedicar-li una entrada als poemes
d'Isabel Robles. Des d'aleshores Jaume Pérez Montaner ha editat un
parell més de poemaris que, per cert, hauré de comprar, Geografies
de l'oblit (2013) i La casa buida (2014) amb aquest darrer
títol ha guanyat el darrer premi Vicent Andrés Estellés. Un premi
que ha obtingut per segona vegada, el primer portava per títol
Fronteres, d'això fa
vint anys.
A
més del premi estellesià, darrerament amics i familiars el van
sorprendre amb un càlid homenatge en Ca Revolta amb motiu del seu
aniversari. I aquest mateix mes per acabar-ho d'adobar li han atorgat
el XIV premi Jaume Fuster per la seua obra. Doncs està
d'enhorabona.
helsinki
Escoltes
la presència del blanc,
ara
que ja és el temps i s'anuncia
de
sobte aquest oblit que no se sap
i
el no-temps que no es pensa.
S'han
esvaït els somnis i s'han encés uns
llums
com
caramels de sucre
sobre
el carrers mullats.
Mires
per les finestres d'un cel gris:
antenes
que proposen estranyes geometries
als
límits de l'aurora,
les
grues que inicien lentament el seu vol,
gavines
en la gàbia,
el
seu crit que travessa
la
intimitat de l'aire.
Saben
de plors i pluges,
i
miren fixament,
com
els arbres que drecen en la boira,
la
neu
on s'arreceren els dolors,
l'espai
il·limitat de la imminència.
Solatge
(2009)
 | ||||
| Continue retallant paper per tenir les mans en continu moviment. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada