M'agrada molt fer coses amb les mans. En aquest cas, retallar les lletres del nom i cognom de l'autora, Encarna Sant-Celoni, amb paper d'una revista de plantes per això es veuen colors i lletres.
Continuem en Tavernes de la Valldigna, ara, amb la
poeta: Encarna Sant-Celoni. Tenia entés que era d'aquest poble, però
acabe de saber que va nàixer a València, encara que es va criar a
Tavernes, coses d'Internet. Han passat uns quants anys des que l'autora d'aquests
versos els va escriure i encara no ha parat d'escriure, tant poesia,
com narrativa, com moltes més coses, així ho he pogut constatar
escrivint el seu nom a sant Cercador.
La distància tarda a consentir-se.
Jo anava acumulant-me
amb avesades assercions
de
la teua anada i la meua,
em reomplia
amb nobilíssimes promeses
d'estar bé.
La distancia tarda a consentir-se,
sí,
i els recomptes no salven un segon
des d'aquesta obstinada habitud
d'escoltar el teu alè
sobre el meu pit esquerre.
Sénia de petits vicis. La Forest d'Arana, 1989.
I mentre he pogut comprovar l'extens
currículum d'aquesta dona per la xarxa, que no para ni un moment, m'he trobat
llegint un altre poema acabat d'eixir del forn, que podreu trobar
entre molts més noms coneguts en el monogràfic Sexduïts
i sexduïdes que es va presentar en la Falla Corea
de 2014 en Gandia, a cura del poeta Lluís Roda. Vaig llegint-lo a
poc a poc, de moment no m'ha decebut i continue llegint, en especial abans d'anar-me'n a dormir. Recomanable.
Alimària sinal·lagmàtica
I
Cada toc teu m'atia
i m'inflama
foguejant-me fins al moll.
Feta foguera,
al meu torn et bote foc
i et socarre, borumballa.
II
No sé quina és el misto
ni quina la palla,
però quan som al joc
el jaç s'aflama.
Portada del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada