PELS CARRERS D'OLIVA

M'havia aturat en Oliva perquè com havia dit, en Oliva, hi ha molts poetes. Jo en conec només uns pocs, però com passa amb totes les coses quan tens interès, amb el temps i escorcollant pels racons n'aniré coneixent.

Així que, he triat un poeta el nom del qual és ... endevina endevinalla... qui penseu que pot ser?

Es diu d'ell que escriu una prosa hàbil, tensa, intel·ligent, amb un cert regust líric (diu un escrit que m'he trobat per la xarxa), però jo dic, a més, d'argumentació ponderada i dúctil que contraposa tots els pros i contres sense alterar el discurs, que és cosa d'agrair en els temps que corren.

Darrerament, com que acaba de publicar un nou poemari he llegit uns quants articles sobre la seua persona, i se'm fa difícil dir res més, afegir més coses que siguen de collita pròpia. Vistes així les coses, anava a passar de llarg, i potser ningú se n'haguera adonat del detall, tot i que a mi m'haguera fet sentir molt covarda, i no és aquesta la meua pretensió. De sobte m'ha esperonat a seguir endavant, a no renunciar al meu propòsit, un escrit que acabe de llegir de Josep Iborra, Breviari d'un bizantí. Es tracta del primer apunt que titula Tout est dit... Tot està dit, si, però hi ha tantes maneres de dir les coses com humans som a la terra, i «si tot està dit, diguem-ho a l'inrevés. O repetim-ho...».

I continuant amb l'endevinalla diré que escriu totes les setmanes al Quadern del País, amen d'altres mitjans. Probablement, només amb aquest detall ja es deu saber de qui parle. Però continue un poc més aquest trencaclosques. Té escrits molts llibres de poesia com de prosa, encara que, personalment, en tinc més escrits en aquest darrer mitjà. Si encara no ho heu endevinat, tot seguit ho escric es tracta d'Enric Sòria, de qui em reconec lectora assídua dels seus articles setmanals, així com dels reculls que edita de tant en tant. El vaig conèixer, bé, el vaig veure en un dels recitals que l'Aula de poesia de la UV feia sota el mestratge de Vicent Alonso. D'això ja fa anys, en concret, el 15 de març de 2003, del qual guarde un record entranyable.

Desempolsant papers

Fa pocs dies, coincidint amb la meua aturada en el poble d'Oliva, m'he trobat que acaba d'editar un llibre de poemes Arqueologia. Encara no l'he pogut aconseguir, però ja arribarà. Que he de fer. No tinc la llibreria al costat de casa.

Mentrestant fem boca, que això no costa gens

AMULETS

Deixar passar el temps,

sentir com passa,

escoltar-ne el silenci

com un acolliment, com un regal.

No parlar, no pensar,

no incomodar-se,

viure despresament el buit

sense inquietar-lo.

Mirar sense atenció,

com des de fora.

No fer preguntes

ni temptejar respostes.

No recordar després

ni tampoc oblidar

ni cercar el sentit

d'aquesta espera.

No esperar res tampoc.

No creure en els miracles

i acceptar-los i prou

quan ve que passen.

 Un raconet de la meua llibreria