divendres, 10 d’agost del 2012

La poètica taronja



No ho puc evitar, però sempre que visite alguna ciutat, mitjanament gran, de buscar una llibreria i d’entrar a remenar llibres, com hi ha qui busca altres tipus d’establiments. I he de confessar que sempre en cau algun, és a dir sempre isc carregada amb un paquet embolicat. Enguany, he estat en Sardenya, vam anar en avió, amb aquesta companyia de vols en què només permeten com equipatge personal una maleta de mesura determinada i amb un pes limitat. Vaig entrar en una llibreria, bé en més d’una. Era migdia, feia calor i quan vas de viatge no és com estar en casa que pots fer la migdiada tranquil·lament, això passa quan vas de restaurant que desprès no saps on pondre. I deu ser que, en Sardenya, les llibreries no tanquen al migdia, perquè les vegades que vaig entrar a remenar llibres era ple de migdia, les hores de més calor. Unes hores que no conviden ni al bany, ni a torrar-se a l’arena, més bé a replegar-se sota una bona ombra i fer una becaina. De tots els llibres que vaig comprar i que vaig aconseguir encabir dins la maleta, un de ben curiós és un llibre el títol del qual és Conservar i endolcir el sol. Història de la melmelada,de les fruites menudes i dels records que els envolten –traducció meua- . Per mi és un llibret deliciós, barat, ben editat, amb receptes fiables -per pròpia experiència- amb una singularitat que va fer que el comprara, i és que abans de començar cadascuna de les receptes hi ha una xicoteta història de la fruita en qüestió, i algun poema relacionat amb ella que grans escriptors i poetes han versificat. I així, la primera fruita de què parla és l’arancia, la taronja i tot seguit es llegeixen aquestos versos que he traduït de l'italià, llengua en la qual no crec hagen estat escrits originàriament,

"Una taronja sobre la taula,
el seu vestit a la catifa,
i al meu llit,
dolç regal d'aquesta,
frescor de la nit,
la calor de la meva vida.

 
De sobte, he recordat uns versos de Christelle Enguix que vaig llegir fa un temps per la xarxa, preciosos, sobre aquesta fruita tan nostra, i en especial, de la Safor, on viu.  Llavors vaig demanar-li  permís per transcriure’l al meu bloc, però com de vegades passa, no havia trobat l’ocasió adient per publicar. Ara però, ves per on el poema ha trobat el seu moment,

"Cosmos"

De la taronja, me’n meravella l’anatomia. La pell
gruixuda i impermeable que la protegeix del sol
inclement del migdia, de les tristíssimes
nits d’hivern, a la intempèrie. Dintre seu,
tot un món en equilibri: cada galló arrenglerat,
ocupant el lloc que li pertoca. Tan delimitades,
les coses, allà dins, i malgrat tot
−o justament per això− no guanya la rutina terreny
a l’imprevisible. Ni suplanta l’orgasme
el calfred de la carícia.


3 comentaris:

  1. Gràcies per aquesta entrada tan bonica, i tan sugeridora.
    Saps una cosa?: no he pogut estar-me de buscar aquest poema de Prévert, que és un autor que em va fascinar de jove, i encara m'agrada molt. El poema original és en francès, clar. Forma part del llibre PAROLES; es titula "Alicante" (sic), al·lucina!, i sona així de musical, i d'eròtic:

    "Une orange sur la table
    Ta robe sur le tapis
    Et toi dans mon lit
    Doux présent du présent
    Fraîcheur de la nuit
    Chaleur de ma vie."

    Ja veus! Sembla que tant Prévert com Christelle han vist la taronja amb ulls de sensualitat. Els dos poemes són preciosos. Gràcies per recordar-los.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Maria Josep pel poema en francès de Prévert, i per saber buscar més que no pas jo ho he sabut fer,també ho vaig intentar, però sóc bastant desastre fent cerques per internet. Si ho haguera sabut també ho haguera posat, però ja veus no ho vaig trobar. Però la veritat és que m'ha agradat moltissim.

    ResponElimina
  3. D'això es tractava, que t'agradara. Gràcies a tu!

    ResponElimina