No ho puc evitar, però
sempre que visite alguna ciutat, mitjanament gran, de buscar una llibreria i
d’entrar a remenar llibres, com hi ha qui busca altres tipus d’establiments. I he
de confessar que sempre en cau algun, és a dir sempre isc carregada amb un
paquet embolicat. Enguany, he estat en Sardenya, vam anar en avió, amb aquesta
companyia de vols en què només permeten com equipatge personal una maleta de
mesura determinada i amb un pes limitat. Vaig entrar en una llibreria, bé en
més d’una. Era migdia, feia calor i quan vas de viatge no és com estar en casa
que pots fer la migdiada tranquil·lament, això passa quan vas de restaurant que
desprès no saps on pondre. I deu ser que, en Sardenya, les llibreries no
tanquen al migdia, perquè les vegades que vaig entrar a remenar llibres era ple
de migdia, les hores de més calor. Unes hores que no conviden ni al bany, ni a
torrar-se a l’arena, més bé a replegar-se sota una bona ombra i fer una
becaina. De tots els llibres que vaig comprar i que vaig aconseguir encabir
dins la maleta, un de ben curiós és un llibre el títol del qual és Conservar i endolcir el sol. Història de la melmelada,de les fruites menudes i dels records que els envolten –traducció meua- .
Per mi és un llibret deliciós, barat, ben editat, amb receptes fiables -per
pròpia experiència- amb una singularitat que va fer que el comprara, i és que
abans de començar cadascuna de les receptes hi ha una xicoteta història de la
fruita en qüestió, i algun poema relacionat amb ella que grans escriptors i
poetes han versificat. I així, la primera fruita de què parla és l’arancia, la taronja i tot seguit es
llegeixen aquestos versos que he traduït de l'italià, llengua en la qual no crec hagen estat escrits originàriament,
"Una taronja sobre la
taula,
el seu vestit a la catifa,
i al meu llit,
dolç regal d'aquesta,
frescor de la nit,
la calor de la meva vida.”
el seu vestit a la catifa,
i al meu llit,
dolç regal d'aquesta,
frescor de la nit,
la calor de la meva vida.”
De sobte, he recordat uns
versos de Christelle Enguix que vaig llegir fa un temps per la xarxa, preciosos,
sobre aquesta fruita tan nostra, i en especial, de la Safor, on viu. Llavors vaig demanar-li permís per transcriure’l al meu bloc, però com
de vegades passa, no havia trobat l’ocasió adient per publicar. Ara però, ves
per on el poema ha trobat el seu moment,
"Cosmos"
De la taronja, me’n meravella
l’anatomia. La pell
gruixuda i impermeable que la protegeix del sol
gruixuda i impermeable que la protegeix del sol
inclement del migdia, de les
tristíssimes
nits d’hivern, a la intempèrie.
Dintre seu,
tot un món en equilibri: cada
galló arrenglerat,
ocupant el lloc que li pertoca.
Tan delimitades,
les coses, allà dins, i malgrat
tot
−o justament per això− no
guanya la rutina terreny
a l’imprevisible. Ni suplanta
l’orgasme
el calfred de la carícia.
Gràcies per aquesta entrada tan bonica, i tan sugeridora.
ResponEliminaSaps una cosa?: no he pogut estar-me de buscar aquest poema de Prévert, que és un autor que em va fascinar de jove, i encara m'agrada molt. El poema original és en francès, clar. Forma part del llibre PAROLES; es titula "Alicante" (sic), al·lucina!, i sona així de musical, i d'eròtic:
"Une orange sur la table
Ta robe sur le tapis
Et toi dans mon lit
Doux présent du présent
Fraîcheur de la nuit
Chaleur de ma vie."
Ja veus! Sembla que tant Prévert com Christelle han vist la taronja amb ulls de sensualitat. Els dos poemes són preciosos. Gràcies per recordar-los.
Moltes gràcies Maria Josep pel poema en francès de Prévert, i per saber buscar més que no pas jo ho he sabut fer,també ho vaig intentar, però sóc bastant desastre fent cerques per internet. Si ho haguera sabut també ho haguera posat, però ja veus no ho vaig trobar. Però la veritat és que m'ha agradat moltissim.
ResponEliminaD'això es tractava, que t'agradara. Gràcies a tu!
ResponElimina