La poètica taronja

No ho puc evitar, però sempre que visite alguna ciutat, mitjanament gran, de buscar una llibreria i d’entrar a remenar llibres, com hi ha qui busca altres tipus d’establiments. I he de confessar que sempre en cau algun, és a dir sempre isc carregada amb un paquet embolicat. Enguany, he estat en Sardenya, vam anar en avió, amb aquesta companyia de vols en què només permeten com equipatge personal una maleta de mesura determinada i amb un pes limitat. Vaig entrar en una llibreria, bé en més d’una. Era migdia, feia calor i quan vas de viatge no és com estar en casa que pots fer la migdiada tranquil·lament, això passa quan vas de restaurant que desprès no saps on pondre. I deu ser que, en Sardenya, les llibreries no tanquen al migdia, perquè les vegades que vaig entrar a remenar llibres era ple de migdia, les hores de més calor. Unes hores que no conviden ni al bany, ni a torrar-se a l’arena, més bé a replegar-se sota una bona ombra i fer una becaina. De tots els llibres que vaig comprar i que vaig aconseguir encabir dins la maleta, un de ben curiós és un llibre el títol del qual és Conservar i endolcir el sol. Història de la melmelada,de les fruites menudes i dels records que els envolten –traducció meua- . Per mi és un llibret deliciós, barat, ben editat, amb receptes fiables -per pròpia experiència- amb una singularitat que va fer que el comprara, i és que abans de començar cadascuna de les receptes hi ha una xicoteta història de la fruita en qüestió, i algun poema relacionat amb ella que grans escriptors i poetes han versificat. I així, la primera fruita de què parla és l’arancia, la taronja i tot seguit es llegeixen aquestos versos que he traduït de l'italià, llengua en la qual no crec hagen estat escrits originàriament,

"Una taronja sobre la taula,
el seu vestit a la catifa,
i al meu llit,
dolç regal d'aquesta,
frescor de la nit,
la calor de la meva vida.”

Jacques Prevert

 

De sobte, he recordat uns versos de Christelle Enguix que vaig llegir fa un temps per la xarxa, preciosos, sobre aquesta fruita tan nostra, i en especial, de la Safor, on viu.  Llavors vaig demanar-li  permís per transcriure’l al meu bloc, però com de vegades passa, no havia trobat l’ocasió adient per publicar. Ara però, ves per on el poema ha trobat el seu moment,

"Cosmos"

De la taronja, me’n meravella l’anatomia. La pell
gruixuda i impermeable que la protegeix del sol

inclement del migdia, de les tristíssimes

nits d’hivern, a la intempèrie. Dintre seu,

tot un món en equilibri: cada galló arrenglerat,

ocupant el lloc que li pertoca. Tan delimitades,

les coses, allà dins, i malgrat tot

−o justament per això− no guanya la rutina terreny

a l’imprevisible. Ni suplanta l’orgasme

el calfred de la carícia.