Fa
uns dies vaig rebre un correu de l'amic Pep Alfonso que m'anunciava
una bona noticia. D'una banda la publicació del llibre de poemes
ENVERS que aquest dissabte, 28 d'abril ha signat juntament amb
altres poetes i escriptors en el tendal de les editorials valencianes
en els Vivers en la fira del llibre de València.
Enhorabona per
aquesta publicació!. Malauradament no he pogut asisitir, però això
no s'ha acabat, tot just acaba de començar.
Així, el dia 18 de maig serà la presentació oficial a bombo i plateret.
Més enhorabona per al Pep Alfonso. I una menció especial per al
lloc que ha triat, la Biblioteca Pública San Josep d'Ontinyent, no
podia ser menys, el lloc més idoni per llegir... poesia.
I
per acabar-ho d'arrodonir la presentació a càrrec de Ximo Urenya,
tot un luxe.
Doncs,
faré tots els possibles per estar al lloc indicat i fer-me amb el
llibre.
Enhorabona per aquest blog, i per estar sempre informant-nos de tantes novetats poètiques. Em feu molta enveja els que, com tu, podeu acudir a tots aquests actes. I d'altra banda pense que quan jo puga fer-ho serà senyal de bressols buits i teuladins volant, (com diu Susana Obrero: "tuve tres cunas llenas, ahora veo gorriones volando"). I és un voler i un no voler que arribe eixe moment.
ResponEliminaEt deixe un poema d'aquesta poeta, que vaig llegir fa uns dies, i amb el que em vaig sentir molt identificada.
Enhorabona de nou per ser tan valenta. Només et queda escriure, tu també, un poemari. Ànim!
PS. Que conste que encara que he tardat en deixar-te un comentari, (des que vam parlar en Rafelcofer, i des que vam parlar en la festa EStellés), sóc fidel seguidora del blog.
Àngela
No existen las hormigas creativas.
Madruga, cría, siente, escribe, limpia.
Me agoto recorriendo los pasillos de mi vida.
Y les miro feliz mientras duermen
con la almohada llena de besos recientes.
Lava, imagina, friega, sueña, recoge.
No tengo tiempo para pensar
que
no
tengo
tiempo.
Y aún así, hay risas en el hormiguero.
Aunque se me cuelen los poemas en la lavadora
y se me destiñan los relatos…
las tortillas me salen con forma de nube
y en la bañera suceden maremotos.
Hemos adoptado a un laurel
y en un cajón guardamos tiritas de amor
para cuando estamos tristes.
No existen las hormigas creativas.
Lo sé.
Pero alguien diseña los hormigueros.
Ai! Angela,
ResponEliminaquina alegria de comprovar que em lliges i com dius ets una seguidora del bloc. L'alegria ha sigut doble per recordar-te'n de mi i pel poema que m'has enviat. És preciós.
Sincerament jo dic que si que existeixen les formigues creatives. Jo en sóc una. Allà on vaig sempre porte papers darrere per escriure, mente netege,cuine, compre, les butxaques sempre les porte amb papers escrits. El meu cap sempre està treballant. Només tinc un problemeta. Potser és gros, mai no m'he plantejat donar a llegir el que escric, i com diuen els escriptors i els poetes "s'escriu per compartir". El que passa és que s'escriu tant ùltimant que veges a qui importunes amb els escrits.
Però mira per on, el bloc, potser és una plataforma de llançament per decidir-me a afrontar el públic. Una abraçada molt forta.
Mercè moltes gràcies per les paraules d'agraïment i enhorabona. La teua presència a la presentació, i la de Toni, va ser tot un plaer i un record d'aquelles nits al Desert de les Paraules.
ResponEliminaEspere que ENVERS no defraude les teues expectatives.
Gràcies i fins la pròxima.
Salut i bon vers,
Pep Alfonso
Pep, va ser una vetllada preciosa i em va agradar moltissim anar i que ens retrobarem després de tant de temps sense poder fer-ho. Enyore les tertùlies, però cada temps dóna una cosa i no podem fer res.
ResponEliminaFins la pròxima.
Mercè