dilluns, 5 de juny de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (21)

A la memòria de Rubén Fresneda


MISSATGE A UN PINTOR JOVE

Jo sé que aquestes paraules que t'endrece
en l'exacta mesura de l'absència,
signifiquen només un tremolós
batec, un crepitar de flama sota la pell habitual
de l'amistat.
Jo no puc explicar el daurat amagatall del teu art
amb límits precisos. Com el pols
pot orlar els entorns amb viva
plasmació innegable. Com l'hàlit
de la bella figura s'expressa i, al fons,
el color o la boira propicia que lliura,
cenyida a l'ànima, sa vibració constant.
Jo només se que ta impetuositat recull
llums i material vital, espigues, branques,
ritmes d'impacients contactes amb la gràcia,
persuasions nascudes a la sang
en el moment de diàfanes evidències.
Jo només sé l'epifania tumultuosa de la Bellesa.
Cada eclosió de clavell sona als meus ossos com un eco
i el cordell dels anys em lliga més a la terra.
Per això arrodonesc ma tasca nocturna
amb una dolça ignorància d'au solitària,
oposant a la vida mes lentes reaccions,
ma innocent estadística de criatura a banda,
és a dir, allunyada de la molsa ennoblida.
De front al panorama voraç que ens encercla
amb rabent tirania, amb enderrocs antics,
la set d'un aire verge i clar ens confia
al món que somniàvem en infantil mosaic,
ingenu i amb campanes de crida càndida,
o amb lleuger revol de colomes aurorals,
animant n paisatge de blaus primitius.
Tot açò, si, tot aquest almívar de benaurança,
aquesta còsmica tendresa que irradia felicitat,
resta només al paper o en la fugitiva
delícia inaugural de les paraules.
I ara et dic: el rovell ens assetja,
la floridura dels segles, les escames del món,
terribles reintegraments del fòssil que ens mina,
i hi ha que derrotar-lo a colps d'alta batalla
per a no convertir-se sols en pau d'esquelet.


Joan Valls i Jordà. De vida i somni dins Tast d'eternitat. Introducció d'Enric Ferrer Solivares. Editorial Denes, 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada