dilluns, 24 d’abril de 2017

BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (15)



L'OFICI

Màquina d'escriure,
eina de treball
que has fet de ma vida
raó de treball.
Missives ombrívoles
de negoci baix
sota aquella capa
dictatorial
als tirs que menava
tot el ball del guany.
D'aquella oficina
crispada d'afanys
m'han restat les petges
d'uns dies infausts
i el càstig esquerp
de la malvestat.
Quan grimpaven versos
de ritme sobtat
com una esveltesa
feliç de la sang,
les tecles menaven
la crua i tenaç
lògica de venda,
preu mercurià
i xifra implacable
pujada de grau.
El vers es pansia
tot aclaparat
al pes procel·lós
que em barrava el pas.
Màquina d'escriure
i uns versos amargs,
esvaïts en l'ombra
d'un ofici esclau.


Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990


2 comentaris:

  1. Interessant, la manera com Joan Valls reflecteix en aquest poema la rutina quotidiana que barra el pas a la poesia. Estava pensant quin efecte xocant faria el poema si, en comptes de titular-se "L'ofici" es titulara "Mercedes", com el nom de la màquina de la teua fotografia. Tota una peça de museu.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Ja veus Maria Josep, les peces de museu que tinc per casa. Una màquina d'escriure que porta per nom "Mercedes" la vaig comprar fa molts anys. La vaig voler utilitzar per comprovar com anava. Hui en dia és una peça museística. Potser Joan Valls n'utilitzaria una de similar per això se'm va ocórrer de fer-li una foto a eixa màquina i no a una de més moderna o a un teclat d'ordinador.
    Una abraçada

    ResponElimina