Per sant Jordi, una rosa, un llibre i un poeta, alcoià:
JOAN VALLS I JORDÀ
JOAN VALLS I JORDÀ
LA ROSA QUOTIDIANA
L'espessa acumulació dels anys,
curs anònim, immensa correntia
covada en el silenci, vivament
guardàvem les difícils rebel·lies
com geranis al test. Era la por
que ens minava furgant-nos la carn tendra
per no alcançar el raig de preferència.
La deessa dels goigs inabastables
arribava amb cautela al recer íntim,
com l'alba virginal que desvelava
l'horitzó cobejat i el clar inici
del clam incontingut, intransferible.
Fantasmagòrics dubtes assetjaven
la vida vertebrada en la infantesa.
I obríem el quadern per traçar bé
els gargots o les síl·labes que es tornaven
versos, ja de vegades, esotèrics.
Estranyament el somni apadrinava
l'impuls sagrat del viure en plena gràcia
i al sol sortien drupes i roselles.
Tot semblava posar un eix al món
amb prometença d'enamorament.
A la nit les estrelles imantaven
la solitud tenaç que ens acompanya.
Per ara l'abandó en varada pugna
articula esclavatge, estèril fúria
o cendra de la rosa quotidiana.
Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada