dissabte, 8 d’octubre de 2016

CAPS DE SETMANA D'UNS "NOUVEAUX RETRAITÉS"



Finalment, puc dir que ja tinc els poemes de Kavafis a les mans, en la traducció de Carles Riba que l’editorial Cali·ligraf ha editat de nou. Feia tant de temps que ho desitjava, però estava exhaurit, només el vaig poder llegir, fa molts anys, gràcies a un préstec interbibliotecari, la biblioteca que el tenia estava lluny d’on jo vivia, aleshores me’l van demanar, i vaig gaudir d’ell durant els quinze dies establerts més les renovacions que és permet de fer, el vaig tornar mitjançant el correu ordinari, que és com també es poden tornar els llibres que presten les biblioteques. I aquest estiu començava amb l’agradable noticia que gràcies a l’amic Enric Iborra de La serp blanca vaig saber que aquest poemari acabava de ser reeditat, tot i que no ha sigut fins ara que l’he comprat. Potser algú tinga la pensada que com és que he tardat tot aquest temps en adquirir-lo, i no vaig córrer de seguida a comprar-lo, havent visitat durant aquest període diverses llibreries que segurament el tenien?, doncs, perquè havia deixat aquesta comanda i alguna cosa més per a comprar en la fira de les editorials, Liberisliber,  que aquest cap de setmana passada, 1 i 2 d’octubre, ha tingut lloc en Besalú. Vaig conèixer aquesta fira gràcies a l’amiga i col·laboradora eventual Pilar Castel, a qui de tant en tant publique algun dels seus escrits en l'apartat que porta per nom Des del Pla de l'Estany. Notes literàries. També és veritat que vaig aprofitar aquesta circumstància que se’ns presentava en safata per a conèixer-nos personalment. Així que, una cosa per l’altra, vaig aprofitar l’ocasió allargant l'estada uns quants dies per visitar una vegada més aquesta part de la geografia; deixar de ser virtuals per convertir-nos en presencials i tangibles; i aprofitar-ho per gaudir de l’olor de la tinta impresa, remenar llibres i conversar amb tots i cadascun dels editors.

Melancolia de Jasó, fill de Cleandre,
poeta de la Commagene (595 d.C.)



Aquest envelliment del meu cos i el meu rostre

és la nafra d’un ganivet horrible.

No tinc cap força per a resignar-m’hi.

A tu recorro, Art de la Poesia,

que tanmateix saps drogues per a ensopir el dolor,

almenys per a intentar-ho, en Fantasieig i en Paraula.



És la nafra d’un ganivet horrible. –

Porta les teves drogues, Art de la Poesia,

Que fan – una estona- que no ens adonem

[de la nafra.

2 comentaris:

  1. Que la lectura dels poemes de Kavafis et sigui molt profitosa!
    Pilar

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Pilar, feia molt de temps que desitjava tindre aquest poemari. L'he col.locat entre els llibres de capçalera. Fins aviat. Una abraçada

    ResponElimina