dimecres, 27 de març de 2013

DE TEATRE AMB SALVADOR ESPRIU




 He copiat aquesta imatge representativa del teatre de la Wiquipèdia.


Com que aquestos dies em trobe immersa en la lectura de l'Odissea, diria que els fats m'han estat favorables i, finalment, després de vora un mes d'haver-me vaticinat entre tres i cinc dies rebre una comanda de llibres, entre els quals estava l'Antígona de Salvador Espriu, m'han arribat sans i estalvis. Això si, després de fer una reclamació queixant-me del retràs en l'enviament, que van contestar dient-me que de vegades no poden complir amb el que han dit perquè bla, bla, bla... M'imagine que és per la mena de llibres que he demanant, no són best-sellers, són els llibres que jo volia, encara que l'empresa s'empenye en dir que ho té tot. Llibres entre els quals està aquesta obra de teatre d'Espriu. Com que només m'ha donat temps que per destapar el paquet, no he pogut llegir res més que unes poques línies del prefaci que el mateix Espriu va escriure el 1947 que, com diu, no va poder veure la llum fins l'any 1955 en què va ser editat, i posteriorment revisat els anys 1964 i 1967. 
 

«Quan els meus personatges varen començar a parlar, una nit de març[...]Vaig llegir la meua obra, tot seguit d'enllestida, a uns quants d'amics. [...] Després, la vaig haver de tancar en un calaix- perquè tots hem aprés que és el lloc on aquestes coses poden madurar millor- enmig d'altres captius [...] Ara que m'assabenten papers i revistes d'un nou i nobilíssim entusiasme per les llengües mortes, miro de treure a la llum el meu exercici[...] Però és comprensible que intenti d'airejar el meu calaix, escolat un temps tan generós de quarantena, i que els pàl·lids personatges surtin a prendre una mica el sol.»

[text extret d'Espriu, Salvador (2001). Primera història d'Esther. Antígona. Prefaci de 1947. Edicions 62, pàg. 69-71]


Hui, 27 de març de 2013 se celebra el Dia Mundial del Teatre.

Enguany, 2013, és commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu.

Doncs, la lectura d'aquesta Antígona comença per mi, i més endavant ja en parlarem. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada