dissabte, 27 d’octubre de 2012

Àngel el nét del "tio Pipo"




la mirada del somni:Foto Mercè Lloret


(L'Olleria, la Vall d'Albaida, 1991)


Ens atrauen intensament,
viuen dels nostres somnis,
de fer-los malson.

Recordes aquella nit,
quan vam deixar de ser Eva i Adam
per ser tu i jo, nosaltres?
Recordes aquells passejos estellesians,
sols, sota el cel de què em volies allunyar
interessadament?
Ara has deixat de ser àngel,
t'has enrogit, t'has infernat.
A cas no portes el trident malèvol?

"Desert d'amics",
que un altre Jordi cantava.
Aïllat, sol, trist i desemparat.
Com tu ho anhelaves.
Te n'has anat somrient,
mostrant-me un ull tancat.
T'has soterrat enèrgicament;
què té el teu nou Sant,
que a mi Déu no m'haja dat?

Però no tinc por, no,
ara ja no.
Puc lluitar contra el teu exèrcit
de lladres sentimentals,
de mercenaris frívols.
Em convertires en no-res,
i així com l'ocell de foc,
he reviscolat, he revifat.
I m'has fet nàixer.

Aprecie cada materialisme
i cada hora que corre
en l'imparable rellotge del temps.
M'has fet aprendre a valorar
les banalitats vitals.
Si plore, és d'alegria.
Si bote, d'il·lusió.
Em respecte i em respecten,
i tu, què tens?

Sé que algun dia t'adonaràs
de la teua metamorfosi,
de la teua conversió
en l'ésser maligne que t'has fet.
O potser no.
Potser seguisques amb les ungles
llargues, negres i afilades.
Amb aquell poder fictici que dius tindre
per moure el món al teu parer.

Però et quedaràs on ja estàs,
al pou, a la superficialitat més amarga.
Mentre jo trobe una criatura més dolcíssima,
un jo que em lleve la son amb besos.
M'abrace sense parar la mà
i em mire amb un afecte julietista.
Que em remoga la panxa i
que em faça somiar despert.
Ella serà ella, però formarem un tot.

I aleshores no creuré en sants,
ni en bíblics fantasmes.
Confiaré en les persones,
en l'amor i en l'altruisme.
I ho faré des del primer moment.
Passaré estones als núvols,
als seus núvols.
I em taparé les orelles quan el vent
porte amb ell les veus del dimoni.

Per sobre dels núvols.Foto:Mercè lloret

2 comentaris:

  1. Sóc la primera que no havia llegit encara aquesta entrada. Segurament la publicarien en algun moment de dispersió mental.
    Qui és el "tio Pipo"? I aquest poema, d'on prové? Em resulta un poc estrany que no dónes cap dada del poeta, ni com has accedit al poema.
    Ja ens en fas cinc cèntims, si t'abelleix.

    ResponElimina
  2. Hola Maria Josep,aquest xicot és una jove promesa pel que fa a l'escriptura. Manté un bloc en wilaweb de fa temps i ara no recorde, però potser farà un parell d'anys van publicar un article en el Quadern del país del dijous que abans eixia en paper en que comentaven el seu bloc i els d'altres joves menors de vint anys. Jàfer el va publicar al bloc de poesia comtemporania i jo li vaig demanar permís per publicar-lo un dia que el vaig coneixer en la presentació del llibre de narrativa eròtica en Olleria, tot pensant en que formava part dels poetes valdalbaidins. Potser haguera degut fer algun comentari, però no sempre ho faig i amb Àngel no ho vaig fer.

    ResponElimina