No faré espòiler, encara que imagine que tothom sap el final de Moby Dick, la novel·la de Herman Melville, magistralment traduïda per Maria Antònia Oliver. No obstant i això, supose que més d’un haurà vist alguna de les pel·lícules que s’han fet sobre ella, però no ha arribat a llegir-la.
Doncs bé, comence pel principi, he estat tot l’estiu llegint l’aventura de Merville, Moby Dick. Tot va començar quan vaig decidir apuntar-me a un club de lectura, la lectura de la qual havia de durar tot l’estiu. Estava estipulat que fora mig presencial, mig virtual. Començava l’11 de juny i acabarà, hui, 17 de setembre.
Comprove amb estupefacció que a poc més de cinquanta pàgines per acabar-la, i després de més de cinc-centes pàgines de lectura, la protagonista, Moby Dick, encara no ha eixit. A aquestes altures de la lectura ja no sé si vull o no vull que aparega la balena.
De sobte he comprés que la novel·la de Melville és un viatge com el d’Ulisses en l’Odissea per arribar a Ítaca, sa casa, en el que allò important és el viatge. En aquest cas és el capità Ahab que per trobar la balena blanca ha de recórrer mig món per matar-la i així poder venjar-se del que li ha fet, només així trobarà la pau.
Cinc-centes pàgines que relaten el viatge que durant prop de quatre anys va fer el Pequod sota el comandament del capità Ahab a la recerca del gran catxalot albí.
Cinc-centes pàgines en les quals Merville a banda de relatar les aventures del Pequod, amb la descripció dels personatges; ha dissertat sobre filosofia, ens ha descobert els coneixements sobre els cetacis de l’època, estem en el 1860. Ens ha mostrat els coneixements que tenia sobre art. Ens ha parlat sobre religió, demostrant saber de memòria molts passatges de la Bíblia, un compendi de saviesa al voltant del món balener, tot mentre el viatge avança.
Els capítols són curts, per la qual cosa la lectura es fa amena i no resulta pesada, encara que n’hi ha hagut alguns capítols que m’han resultat un poc més ensopits, i altres difícils d’entendre, molt especialment si no s’ha vist mai un balener més que en el croquis d’una fotografia a més de no parar de consultar vocabulari de termes mariners.
El que deia, alguns passatges m’han resultat més enrevessats d’entendre, una de les coses és que resulta difícil imaginar-se un balener, la mida d’un catxalot, tot el treball que comporta des dels preparatius de pesca, la pesca pròpiament, l’esquarterament fins a l’extracció d’oli.
Tot això mentre el Pequod fa camí des de Nantuket resseguint tots els caladors baleners per l’Atlàntic avall, tocant Brasil, Cap Verd, Cap de Bona Esperança, girant cap a l’Índic, travessant l’estret de Malacca entre Java i Sumatra per a eixir al Pacífic, i arribar als caladors japonesos per a continuar avall fins a l’altura de l’Equador, l’últim reducte per trobar Moby Dick després d’haver recorregut mig món.
També hi ha les trobades esporàdiques amb altres baleners, on, abans de la salutació formal, sempre hi ha la mateixa pregunta per part del capità Ahab: “Heu vist la balena blanca?”, i on sempre obté la mateixa resposta: “Sí, n’hem sentit parlar, però no l’hem vista mai”.
Existeix o no existeix, la balena blanca?
La prova de l’existència del catxalot està en el mateix Ahab que porta una cama feta de l’os d’una balena. La pèrdua de la qual té culpa la balena que persegueix amb tant d’odi.
La lectura de la novel·la, Moby Dick, va més enllà del temps de lectura. Això és, el temps que he passat mirant documentals sobre balenes i baleners, recerca d’informació, buscant als diccionaris i enciclopèdies un grapat de paraules del món mariner i no tant. Documentant-me sobre conceptes, atenent els comentaris dels companys i del tutor al fòrum.
Qui sap, més d’un pot pensar que he avançat poc en la lectura, però cal aclarir que en una lectura guiada cal seguir les pautes de lectura que es marquen. Tres trobades en tot l’estiu, i en cada una era interessant haver arribat al capítol estipulat. D’una banda, perquè la lectura resulta molt més relaxada, de l’altra, perquè m’ha permès anar enrere en més d’una ocasió i rellegir els capítols acabats de llegir, o siga que he anat fent avant i enrere com Penélope. Alguns capítols per entendre’ls millor, altres per pur plaer de rellegir-los. I, sobre el plaer de rellegir un capítol, hi ha l’exemple del capítol 94, de l’edició que jo he llegit, en què apareix la paraula “manyuclejar” de la qual m’he enamorat perdudament. Després de llegir-lo me’l vaig tornar a llegir i vaig buscar el significat al DIEC,
Manyuclar: Tenir a les mans (una cosa) manejant-la barroerament.
A continuació em vaig adreçar a l’Alcover,
Manyuclar:| 1. Palpar grosserament; cast. Remover, manosear.
Després vaig buscar el capítol de la traducció al castellà. El traductor la tradueix com a “exprimir”. Paraula que no m’ha convençut després d’haver llegit les altres traduccions.
Aleshores vaig preguntar al fòrum quina paraula utilitza Merville en anglès. La resposta va ser “squeeze”:
Squeeze! squeeze! squeeze! all the morning long; I squeezed that sperm till I myself almost melted into it; I squeezed that sperm till a strange sort of insanity came over me; and I found myself unwittingly squeezing my co-laborers' hands in it, mistaking their hands for the gentle globules. Such an abounding, affectionate, friendly, loving feeling did this avocation beget; that at last I was continually squeezing their hands, and looking up into their eyes sentimentally; as much as to say,—Oh! my dear fellow beings, why should we longer cherish any social acerbities, or know the slightest ill-humor or envy! Come; let us squeeze hands all round; nay, let us all squeeze ourselves into each other; let us squeeze ourselves universally into the very milk and sperm of kindness.
Amb aquesta paraula vaig cercar un parell de traductors d’anglès en línia. Oh, sorpresa!, cadascú me la va traduir per un concepte diferent que tampoc em van convèncer. Aleshores vaig pensar que la paraula que més m’agradava era i és “manyuclejar”.
I com va comentar Jordi Nopca, que és qui porta aquest club de lectura des de les biblioteques de Barcelona. Aquest capítol és un dels més fisiològics i sensuals de la novel·la. La paraula “manyuclejar” és d'una sonoritat sensual i és alhora gràfica, no cal saber què vol dir exactament per imaginar-la.
Res, aquest comentari és només una mostra del que es pot trobar a la novel·la de Melville, Moby Dick. A més d’aventures, un grapat de coses importants o no. El lector ho ha de dir.
