Alcoi, bressol d'escriptors i poetes: Natàlia Gisbert Abad

Em va fer molta il·lusió que em tornaren a confiar per escriure una altra ressenya, ara d'una escriptora ben jove, també d'Alcoi, Natàlia Gisbert Abad sobre la darrera novel·la que ha publicat, Després del salt, Premi Enric Valor de novel·la. Ressenya que s'acaba de publicar en el darrer número 102, de la revista de llibres, Caràcters.

Només dir-vos que recomane que la llegiu. Vos mantindrà enganxats fins el final. I si voleu saber més sobre ella podeu llegir també l'entrevista que es va publicar fa unes setmanes en La Veu dels Llibres. 

 

Dones compositores: Pearl Chertok (95)

 

PEARL CHERTOK

 

 

Autores valencianes: Maria Beneyto

 

CANÇONETA EN EL CAMP

Me n’aniré.

Tot quedarà el mateix.

Altres vindran.

Per les meues petjades petjaran...

Estic mentint.

Jo he de romandre ací.

No vull ser llamp,

vull ser aire, ser llum, ser veu del camp.

Déu de l’amor,

no sóc tota jo l’orb?

La claredat,

em respon que la mort no és veritat.

Ratlles a l’aire dins Poesia. Maria Beneyto. Edicions Alfons el Magnànim, 1997.

Dones compositores: Florence B. Price (94)

 

FLORENCE B. PRICE

 

 

 

 

Alcoi, bressol d'escriptors i poetes: Silvestre Vilaplana

Coses boniques que passen de tant en tant, això és que et donen una novel·la per a escriure una ressenya d'un escriptor del teu poble: Silvestre Vilaplana.

Quan la revista de llibres Caràcters em va oferir la seua darrera novel·la La mirada de l'impostor , que va guanyar el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx, per escriure una ressenya no m'ho vaig pensar. Si he d'ésser sincera em va fer molta il·lusió i me la vaig llegir com qui li han ofert un plat de menjar que li agrada. 

I sense més preàmbuls ací vos deixe l'enllaç del número 101 que és on apareix i a continuació l'enllaç de la ressenya.

 

A Joan Valls, un alcoià il·lustre

 

L’ÀNIMA VOLA PELS CIMS

L’ÀNIMA vola pels cims

feta esplai somniador.

L’ànima està assedegada

d’aquest blau diví i sedós

de l’alba que, oferta, ens brinda

roses cèliques al front.

He encontrat una amorosa

joia silvestre d’amor.

L’ànima vola pels cims.

Des de dalt albira el món:

vall negra d’homes de presa

que fan un confús soroll.

Joan Valls Jordà. Antologia poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Consell Valencià de Cultura. 1995.

Dones compositores: Alma Mahler (93)

 

Alma Marie Schindler (Alma Mahler)

 

 

Poeta de l'any: Maria Beneyto

 

PREC PER A ASSOLIR LA PARAULA

Massa tristor, Senyor, massa pes em donares,

massa foc, massa brasa, en donar-me la veu.

Aquesta veu de solc de la terra ferida,

aquesta veu, en lluita de llavors i de rels.

Massa tristor, Senyor, és la veu feta d’ombres,

amb gèrmens de mots íntims, com fills que no han de ser.

Massa tristor la veu, cremant l'alè i el llavi,

sortint d’un cor d’incendi per a morir al gel...

Déu! Llàgrima que plore, font de llum que em fa cega,

escolta’m el clam últim, ja mai més cridaré.

La meua veu sols clama per la paraula viva,

per la paraula nua, per la paraula on Ets.

Maria Beneyto. Poesia. Edicions Alfons el Magnànim. 1997.

Dones compositores: Anna Eulàlia Cazurra i Basté ( 92 )

 

 

ANNA EULÀLIA CAZURRA I BASTÉ

 

 

 

https://www.annacazurra.com/index.cat.html

 

 

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2025

 

Desamor

 

Com si de cop abolissin

el fonoll de l’estiu, la raconada

que cobegen ones

agitadíssimes;

com si de cop

prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,

el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;

com si sense avisar

els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;

com si les campanes

es negassin a repicar, com si la barca

ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;

com si la torre de Pisa

s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;

com si les llàgrimes

ja no poguessin emmelar-te l’esguard,

com si definitivament

et morissis en el cap de cantó de la memòria.

 

 

Josep M. Llompart. Poesia completa, 2018

 

 

PARLEN LES DONES

 

Parlen les dones

Parlen les dones,

la seva poesia

tendra i forta.

Ben pocs s’aturen

a escoltar aquestes veus,

que, trasbalsades,

un nou llenguatge diuen

nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA

 

Dones compositores: Rachel Portman (91)

 

RACHEL PORTMAN

 

El reencontre amb la poesia de Maria Beneyto

 

L’ALTRA VEU (1952)

 

ELS IMPACIENTS DE LA FI

 

La llum us va fugir

i la penombra

ha vingut a buscar-vos els matins més calents

dins la maledicció, la gran sofrença.

Les torxes que fereixen l’alta nit

reflecteixen encara

envoltades d’un somni. Anells de ferro.

Els ulls endarrerits

volien trobar mans, potser paraules,

motius per romanir, belles mentides.

No hi ha res.

Els ullals del silenci us posaren

astorant de molt prop

en medusa letal milers de caps

i pels ponts perillosos del ponent

passà el vostre rosari de dies en la pluja.

A un sol indret de la foscúria

on un allau de corbs, tots a l’aguait, restava,

anàreu.

Ningú no sabrà si ara sou el xiscle perdut

morint-se novament en els morts de la terra,

o si en l’ombra del temps inestroncable

Esteu tornant a nàixer.  

 

Poesia (1952-1993). Edicions Alfons el Magnànim. 1997.