No faré espòiler, encara que imagine que
tothom sap el final de Moby Dick, la
novel·la de Herman Melville, magistralment traduïda per Maria Antònia Oliver. No obstant i això, supose que més d’un haurà vist alguna de les
pel·lícules que s’han fet sobre ella, però no ha arribat a llegir-la.
Doncs bé, comence pel principi, he estat
tot l’estiu llegint l’aventura de Merville, Moby Dick. Tot va començar quan
vaig decidir apuntar-me a un club de lectura, la lectura de la qual havia de
durar tot l’estiu. Estava estipulat que fora mig presencial, mig virtual.
Començava l’11 de juny i acabarà, hui, 17 de setembre.
Comprove amb estupefacció que a poc més
de cinquanta pàgines per acabar-la, i després de més de cinc-centes pàgines de
lectura, la protagonista, Moby Dick, encara no ha eixit. A aquestes altures de
la lectura ja no sé si vull o no vull que aparega la balena.
De sobte he comprés que la novel·la de
Melville és un viatge com el d’Ulisses en l’Odissea per arribar a Ítaca, sa
casa, en el que allò important és el viatge. En aquest cas és el capità Ahab que per
trobar la balena blanca ha de recórrer mig món per matar-la i així poder
venjar-se del que li ha fet, només així trobarà la pau.
Cinc-centes pàgines que relaten el
viatge que durant prop de quatre anys va fer el Pequod sota el comandament del
capità Ahab a la recerca del gran catxalot albí.
Cinc-centes pàgines en les quals
Merville a banda de relatar les aventures del Pequod, amb la descripció dels
personatges; ha dissertat sobre filosofia, ens ha descobert els coneixements
sobre els cetacis de l’època, estem en el 1860. Ens ha mostrat els coneixements
que tenia sobre art. Ens ha parlat sobre religió, demostrant saber de memòria
molts passatges de la Bíblia, un compendi de saviesa al voltant del món
balener, tot mentre el viatge avança.
Els capítols són curts, per la qual cosa
la lectura es fa amena i no resulta pesada, encara que n’hi ha hagut alguns
capítols que m’han resultat un poc més ensopits, i altres difícils d’entendre,
molt especialment si no s’ha vist mai un balener més que en el croquis d’una
fotografia a més de no parar de consultar vocabulari de termes mariners.
El que deia, alguns passatges m’han
resultat més enrevessats d’entendre, una de les coses és que resulta difícil
imaginar-se un balener, la mida d’un catxalot, tot el treball que comporta des
dels preparatius de pesca, la pesca pròpiament, l’esquarterament fins a
l’extracció d’oli.
Tot això mentre el Pequod fa camí des de
Nantuket resseguint tots els caladors baleners per l’Atlàntic avall, tocant
Brasil, Cap Verd, Cap de Bona Esperança, girant cap a l’Índic, travessant
l’estret de Malacca entre Java i Sumatra per a eixir al Pacífic, i arribar als
caladors japonesos per a continuar avall fins a l’altura de l’Equador, l’últim
reducte per trobar Moby Dick després d’haver recorregut mig món.
També hi ha les trobades esporàdiques
amb altres baleners, on, abans de la salutació formal, sempre hi ha la mateixa
pregunta per part del capità Ahab: “Heu vist la balena blanca?”, i on sempre
obté la mateixa resposta: “Sí, n’hem sentit parlar, però no l’hem vista mai”.
Existeix o no existeix, la balena
blanca?
La prova de l’existència del catxalot
està en el mateix Ahab que porta una cama feta de l’os d’una balena. La pèrdua
de la qual té culpa la balena que persegueix amb tant d’odi.
La lectura de la novel·la, Moby Dick, va
més enllà del temps de lectura. Això és, el temps que he passat mirant
documentals sobre balenes i baleners, recerca d’informació, buscant als
diccionaris i enciclopèdies un grapat de paraules del món mariner i no tant.
Documentant-me sobre conceptes, atenent els comentaris dels companys i del
tutor al fòrum.
Qui sap, més d’un pot pensar que he
avançat poc en la lectura, però cal aclarir que en una lectura guiada cal
seguir les pautes de lectura que es marquen. Tres trobades en tot l’estiu, i en
cada una era interessant haver arribat al capítol estipulat. D’una banda,
perquè la lectura resulta molt més relaxada, de l’altra, perquè m’ha permès
anar enrere en més d’una ocasió i rellegir els capítols acabats de llegir, o
siga que he anat fent avant i enrere com Penélope. Alguns capítols per
entendre’ls millor, altres per pur plaer de rellegir-los. I, sobre el plaer de
rellegir un capítol, hi ha l’exemple del capítol 94, de l’edició que jo he llegit, en
què apareix la paraula “manyuclejar” de la qual m’he enamorat perdudament. Després de llegir-lo me’l vaig tornar a
llegir i vaig buscar el significat al DIEC,
Manyuclar: Tenir a les mans (una cosa)
manejant-la barroerament.
A continuació em vaig adreçar a
l’Alcover,
Manyuclar:| 1. Palpar grosserament;
cast. Remover, manosear.
Després vaig buscar el capítol de la
traducció al castellà. El traductor la tradueix com a “exprimir”. Paraula que
no m’ha convençut després d’haver llegit
les altres traduccions.
Aleshores vaig preguntar al fòrum quina
paraula utilitza Merville en anglès. La resposta va ser “squeeze”:
Squeeze!
squeeze! squeeze! all the morning long; I squeezed that sperm till I myself
almost melted into it; I squeezed that sperm till a strange sort of insanity
came over me; and I found myself unwittingly squeezing my co-laborers' hands in
it, mistaking their hands for the gentle globules. Such an abounding,
affectionate, friendly, loving feeling did this avocation beget; that at last I
was continually squeezing their hands, and looking up into their eyes
sentimentally; as much as to say,—Oh! my dear fellow beings, why should we
longer cherish any social acerbities, or know the slightest ill-humor or envy!
Come; let us squeeze hands all round; nay, let us all squeeze ourselves into
each other; let us squeeze ourselves universally into the very milk and sperm
of kindness.
Amb aquesta paraula vaig cercar un
parell de traductors d’anglès en línia. Oh, sorpresa!, cadascú me la va traduir
per un concepte diferent que tampoc em van convèncer. Aleshores vaig pensar que
la paraula que més m’agradava era i és “manyuclejar”.
I com va comentar Jordi Nopca, que és
qui porta aquest club de lectura des de les biblioteques de Barcelona. Aquest
capítol és un dels més fisiològics i sensuals de la novel·la. La paraula
“manyuclejar” és d'una sonoritat sensual i és alhora gràfica, no cal saber què
vol dir exactament per imaginar-la.
Res, aquest comentari és només una
mostra del que es pot trobar a la novel·la de Melville, Moby Dick. A més d’aventures,
un grapat de coses importants o no. El lector ho ha de dir.
