Un personatge escriu que tenint la casa a petar de llibres, des de fa un temps només es dedica a comprar aquells que li semblen interessants pel títol, la temàtica o pel que siga, vaja, que ja no ho compra tot, que ara és més elitista. Això mateix vaig pensar en llegir aquest comentari. Jo també tinc casa plena i ja no sé on col·locar els llibres, d’ací que només compre aquells que em criden l’atenció, o vaig a les biblioteques públiques, però com que tot no es pot trobar allí, de tant en tant cal comprar-ne algun. Dit això, m’agradaria fer un comentari d’un dels llibres que he comprat fa poc, que ha estat tot un encert.
Malca Sirvent (Mollerusa, 1966) acaba de publicar el seu primer llibre de relats, Gust de maduixa. Contes i altres escrits. I que puc dir d’aquesta miscel·lània? En primer lloc, hi ha la nota de l’autora. La seua presentació i el motiu que l’han llançada a auto editar-se. Una autora inèdita fins ara, però què... qui sap... promet. Comença explicant que els relats formen part dels deures de tallers d’escriptura en els quals ha participat des del 2020 fins al 2023. Gràcies als quals s’ha llançat a embastar històries i/o construir personatges i compartir-los amb la resta de participants, alhora que continua detallant cadascun dels deu apartats en què està subdividit el recull que consta de trenta-cinc narracions breus.
Relats que a mesura que anem llegint ens encomanaran frescor, tendresa, humor, ironia. Uns personatges que tinguen nom propi o no, recreen realitats tan vives que més d’un segur que les ha viscudes en carn pròpia, les ha escoltades o bé se les ha imaginades i no s’ha atrevit a dir-les en veu alta. Però Malca Sirvent si ho ha fet, ella s’ha atrevit a donar protagonisme a una col, «La col està de dol. De res li ha servit portar tants abrics perquè algú, amb una carta a les mans, més enllà de la porta d’una cuina, ha demanat escudella». En cada relat hi ha una sorpresa que t’atrapa des del principi que tant pot començar per, «La cadira no sona»; «No em dic Margarida ni Paula, ara em coneixen per vuit-zero-tres-tres i m’encanta que em retratin»; o per «Mineeet..., Com diu? Qui truca? Què necessita?»; o per «Com ella, cap altra, pensava la Rita després de cada estrena»; també per «Entre ser camell o fer broma a un camell, en Pere ho va tenir clar»; i «Quan encara no hi havia Wallapop, ni deixalleria, ni contenidors de reciclatge, al poble teníem la foguera de Sant Joan i la Carmeta». A Malca li agrada refer històries, així: La Marie Dorment (conte clàssic reinventat) on recrea la història de la Bella dorment amb Marie Curie de protagonista i la recepció del segon Nobel. No faré espòiler del final, això i més i més fins a les trenta-cinc narracions.
Diria que he tingut la sort de
trobar-me-la en un dels tallers en el que hem coincidit i en assabentar-me per
la tutora, Ester Enrich qui condueix el taller vaig demanar-li si me’l podia
enviar. I així, al cap de pocs dies, el tenia a les mans. Però si el voleu aconseguir les llibreries de Mollerussa o de Tarragona en tenen, i si no el vostre/a llibreter/a sempre vos el podrà demanar.
Per cert, havia oblidat de dir que Malca Sirvent també li agrada dibuixar i la fotografia i ha participat com a coautora en el recull de contes literaris Conterussa.
