Cent Anys d'Estellés (13)

 

LA PÀTRIA, COM EL PA

I

Mirava la ciutat, des de l’horta, al crepuscle.

Sorgia una boirina sufocada, rogenca.

Jo veia la ciutat, des de l’horta, com una

galta de novençana,

com una galta de gerani.

 

II

Pensava la ciutat, llunyana des de l’horta,

com la boca d’un forn: com els forns on encara

el pa es coïa amb llenya. Jo encara no tenia

una idea de pàtria:

tenia una idea de forn.

 

III

(Ara  pense la pasta, que s’agafa i es xafa

contra el taulell de fusta amb uns colps violents

i després hom la nafra amb un ganivet ràpid,

i abans d’entrar-la al  foc

s’ha de pujar a l’alcavor...).

 

 

L’inventari clement de Gandia. Vicent Andrés Estellés. Ed.96, 2012