El 29 de febrer d'enguany va eixir un article publicat al Diari la Veu que firmava Sebastià Carratalà on anunciava que l'AVL havia declarat Maria Ibars i Ibars, escriptora de l'any, 2024. Em vaig alegrar molt, sobretot perquè duia intenció d'apropar-me a algun dels actes que s'hi pogueren fer al llarg de l'any i també perquè a veure si, d'una vegada, es publicava la seua introbable obra sinó és a través d'alguna llibreria de vell.
El temps passa i em sap greu dir que estem acabant el mes de juliol i si s'ha fet alguna cosa al voltant de l'escriptora, no me n'he assabentat de res. I qui diu acabant juliol, amb agost no es pot comptar per a res que el món es para. El mes de setembre és el mes del retorn i entre unes coses i altres, se'ns escola i ja arribem a l'octubre. En un trimestre s'acaba l'any, 2024 i per al 2025 ja tenim una altra altra escriptora en llista, Maria Beneyto. Com pot ser això?, he pensat. De primer em feia vergonya preguntar-ho no fora que la que estic fora d'onda soc jo, ja que per circumstàncies, darrerament estic un poc apartada dels circuits literaris, però finalment he preguntat a Internet que tot ho sap i no m'ha donat cap contestació. Com que no me n'acabe de refiar, continuaré buscant no siga que algú s'haja encarregat d'amagar els actes i per això jo no me n'he assabentat de res. Mentrestant arriben respostes...
Cançoneta del Montgó
El Montgó
té un gipó
on s'amaguen
els estels
en ser dia.
Jo vullguera
que es perdera
el gipó
del Montgó
i que els estels
feren via.
Poemes de Penyamar. Maria Ibars i Ibars
