LLOAT SIAU, SANT ANTONI

Des del campanar d'Otos

 

SANT ANTONI, 2021

 

Lloat siau, sant Antoni.

Mos haureu de disculpar,

però no estem per a gaites,

aixina que anem al gra:

 

Segurament, car patró,

recordeu que l’any passat

ploràvem amargament

per unes calamitats

que, en aquell moment, pensàvem,

no podien ser més grans.

 

Que si el preu de les taronges,

que els caquis ni regalats

que si Trump i que si el Brèxit,

que si el calfament global,

que els jóvens se’n van del poble,

que el futur pinta fatal.

 

La fi del món pareixia

que estava a punt d’arribar.

Qui mos havia de dir

que al pastís d’adversitats

faltava la cirereta

de la pandèmia global!

 

Aixina que, sant Antoni,

encâ que mos sàpia mal,

vos quedeu sense foguera

ni bunyols, coets ni sopar,

ni coques ni processons,

ni gossos, gats ni pardals.

 

No penseu que és per venjança.

No vos volem castigar,

ni encara menys baratar-vos

per un atre patronat.

 

Lo que passa, sant Antoni,

és que el món ha entropessat

en una pedra més  xica

que una agulleta de cap,

i totes les grans certeses

de sobte s’han capgirat.

 

Però , mireu, la desgràcia

mos ha fet reflexionar.

Les coses que pareixien

abans les més importants

s’han quedat ben a la cua

i unes atres van davant.

 

En primer lloc, la salut

de familiars i arrimats,

de veïns i coneguts,

forasters i emigrants,

dels que patixen misèria

i tota la humanitat.

 

I tot seguit, l’alegria,

l’estima ,  la caritat,

la bona fe, la justícia

i la generositat.

Perdoneu que, per la rima,

quede un poc desordenat.

 

Els cotxes grans, els viatges,

els luxes i vanitats

els hem deixat ben arrere,

alguns fins els hem borrat.

 

No remugueu, sant Antoni,

que encara no hem acabat.

De la festa del Patró,

tampoc mos hem oblidat,

però han quedat en el ranking

una escaló més avall.

 

Per sort, gràcies a la ciència,

als metges i els practicants,

la llum al final del túnel

ha començat a brillar.

 

Ja podeu estar tranquil,

si tot lo món fa bondat,

mos posarem la vacuna

i l’any que ve a celebrar

la festa més gran del poble,

la del sant més estimat,

amb alegria i salut

i amb el fervor redoblat.

 

Sense oblidar la lliçó

que el virus mos ha donat:

serem humils, solidaris

i mos voldrem com germans,

com vós, benvolgut patró,

estimeu els animals.

 

Pregueu a Déu, sant Antoni,

que mos guarde de tot mal,

de furgaes de dimoni

i de virus coronats.

 

Doneu records a sant Pere,

a sant Roc, a sant Josep,

als bons santets de la Pedra i

tota la cort celestial,

i l’amoret més sentit

als que al cel se n’han pujat.