DES DEL PLA DE L'ESTANY. NOTES LITERÀRIES: Stefan Zweig

El món d’ahir

Memòries d’un europeu

Vaig llegir aquest assaig biogràfic d’Stefan Zweig durant la tardor del 2019. Tot i les seves 530 pàgines, i que vaig iniciar la lectura en una època d’activitats normals, vaig enllestir-lo molt de pressa. Comences a llegir-lo, i no el pots deixar. Zweig escriu meravellosament bé, i la bona traducció de Joan Fontcoberta, també hi ajuda.

L’obra és una explicació de la història d’Europa, i sobretot de la seva intel·lectualitat, des de principis del segle XX fins gairebé l’any de la mort de l’autor, el 1942, vista a través de la seva pròpia vida i experiències. Una mena de dietari d’aquells anys de l’escriptor, i també de la vida de tot el continent. Zweig, com diu en el subtítol, era essencialment un europeu, no sé què pensaria de l’Europa d’avui... Mentre l’anava llegint, no podia treure’m del cap el dramàtic i injust final de Zweig i la seva esposa. Es van suïcidar, ja exiliats al Brasil, perquè pensaven que Hitler hauria guanyat la guerra i no podien suportar que això passés. Va ser un error: es van precipitar. Va ser una llàstima perdre un escriptor com ell, encara que ja hagués pogut fer moltes obres i que sempre ens quedi aquest bon record seu en forma d’una extensa producció literària.

Mentre anava llegint, també, vaig prendre moltes notes. Massa. Disset pàgines de notetes que havia decidit no passar en net. Volia quedar-me tan sols amb el record global de la bona, encara que crua, lectura feta. Totalment recomanable, per altra banda. Al final vaig passar en net totes les notes, sobretot reculls de frases o pensaments literals de l’autor. No me’n vaig poder estar, i no em sap greu, tampoc, haver-ho fet.

De tot aquest recull, m’agradaria només transcriure-us el final ben bé de l’obra. La referència a l’ombra que ell veia, l’ombra que potser el va dur a fer el pas fatídic, definitiu: 

“El sol brillava ple i fort. Quan tornava a casa, vaig observar tot d’una la meva ombra davant meu, de la mateixa manera que veia l’ombra de l’altra guerra darrere l’actual. Durant tot aquell temps ja no s’ha apartat de mi, aquella ombra, planava damunt els meus pensaments dia i nit: potser el seu contorn obscur es projecta també damunt moltes pàgines d’aquest llibre. Però tota ombra és al capdavall filla de la llum, i tan sols qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau, ascens i davallada, tan sols aquest ha viscut de debò.” 

Un inquietant final per a una obra que descriu a la perfecció aquesta mena d’angoixa que ha de provocar haver arribat a aconseguir la plenitud (literària i personal, però també com a societat europea) i veure’t arrossegat cap a l’abisme (tu i la teva societat), sense tenir-ne’n cap culpa, d’una manera injusta i absurda.

Zweig i la seva dona es van suïcidar. No veien solució possible, ni cap llum al final del túnel. Ell s’imaginava el triomf total de Hitler i devia esgarrifar-lo la imatge d’un món futur sota aquest domini. Van cometre un error de càlcul. Van perdre l’esperança, justament una cosa que nosaltres, en la situació actual que estem vivint, no podem permetre que ens passi.

L’autor, si hagués esperat uns anys més, molt pocs, hauria pogut fer molta feina amb els seus escrits, les seves reflexions, el seu bon criteri, per al bé del conjunt de la humanitat, per afavorir la remuntada de la societat de després de la Segona Guerra Mundial. A nosaltres no ens ha de passar com al malaguanyat Stefan Zweig. Aquesta crisi que estem vivint, segurament la pitjor que ha viscut mai el nostre món globalitzat, ens ha de fer reflexionar. D’aquests mals moments que estem passant, n’haurien de sorgir bons instints, el bon fons que de segur que hi ha en la humanitat. Mirem de buscar-hi el costat positiu, i no caure en el desànim. Mirem de transcendir la globalització (entesa com a capitalisme salvatge, com a negoci pur i dur) i de desenvolupar un sentit de comunitat planetària. Cal anar cap a una solidaritat mundial que ens ajudi a construir un món millor per a tots.

Pilar Castel Soler

El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Stefan Zweig. Quaderns Crema, Barcelona, 2001, reimpressió 2019.