Quan fa uns mesos vaig accedir a escriure alguna ressenya en la revista de llibres "Caràcters" que edita des de fa anys la Universitat de València, sabia que m'exposava a diversos reptes. El primer de tots el de llegir l'obra assignada amb una mirada diferent, i en segon lloc escriure una ressenya d'acord amb el llibre en qüestió que no fora un quedar bé amb l'escriptor de torn. El meu goig va ser quan vaig saber el nom de l'autora (dona en aquesta cas) i la novel·la a ressenyar. És tractava de la darrera novel·la d'Elvira Cambrils A la platja de Camus. La veritat és que no em venia de nou aquesta escriptora, anteriorment havia llegit Tot el que tinc per ballar amb tu que vaig trobar molt emotiva. I de nou, en aquesta novel·la torne a trobar-me la mateixa Elvira Cambrils plena d'optimisme i amb una manera molt subtil d'explicar-nos la matèria que domina: la filosofia.
I amb aquest nou títol Elvira Cambrils s'endinsa en una temàtica poc tractada pels nostres escriptors, com va ser l'emigració de molts dels habitants de les nostres terres costeres, sobretot La Marina Alta i la Marina Baixa cap a Algèria. Molts dels qui es van establir, anys després van haver de tornar a patir una nova emigració i decidir si tornaven a Espanya o a França (els anomenats pieds noirs). Per tot això crec que aquesta novel·la resulta imprescindible, per arribar a conèixer ni que siga de passada la problemàtica a la qual es van enfrontar els nostres compatriotes.
Elvira
Cambrils
A
la platja de Camus
Edicions
del Bullent, SL, 2018
413
pàgs.
Un
iceberg per la Mediterrània: els valencians d'Algèria
Elvira
Cambrils és una escriptora de trajectòria consolidada com ho
demostren alguns títols, entre relats i novel·les, publicats fins
ara: Tot
el que tinc per ballar amb tu,
El bes
de l'aigua,
Mira'm
amor o
Vestida
de Lluna.
Darrerament, amb el rerefons de la figura del filòsof Albert Camus,
ens ho torna a demostrar en la novel·la, A
la platja de Camus, orquestrant
una narració, on dóna veu als valencians que van haver d'emigrar a
Algèria.
Escriu
el filòsof Francesc Torralba que: «Hi ha un abisme entre el
llenguatge del cor i el de les paraules. Enllaçar les dues ribes és
una tasca impossible, però aquesta impossibilitat és l'ofici de
l'escriptor». Elvira Cambrils, llicenciada en filosofia i lletres,
qui s'ha dedicat a la docència en la vida professional, i a
l'escriptura a temps parcial, des de la seua jubilació, l'escriptura
li ocupa tot el temps. Una conjuntura: cor i paraules que aprofita en
les seues novel·les per a transmetre les idees dels grans pensadors
i difondre entre línies la visió filosòfica que permetrà que els
personatges parlen sense embuts i s'expressen amb total llibertat
per orientar-se en la vida.
L'acció
de la novel·la transcorre en la ciutat de València, les
vint-i-quatre hores abans de la nit de sant Joan, com Ulisses, de
Joyce, en Dublín. I mentre assistim al periple del protagonista,
Toni-Lluís, músic del grup Eric i els Clapton i professor de
guitarra, ens contagiem del seu entusiasme per abordar els entrebancs
que la vida diària li depara, tot mentre recorre els carrers de
València, en un thriller trepidant. La novel·la va fent salts
enrere mentre escoltem les veus en primera persona dels diferents
personatges. Veus, que a mesura que avancem en la lectura, els seus
soliloquis ens corprendran fins que empatitzarem amb els seus
problemes.
Mai
no hauria pensat Sílvia, graduada en Comunicació Audiovisual, que
la rutina en la qual s'havia instal·lat li proporcionaria un canvi
tant gran. La casualitat ha fet que Toni-Lluís i ella es coneguen en
un concert d'Antonia Font, a Oliva. Intercanvien algunes paraules i
congenien de seguida, d'on sorgirà una amistat. Sílvia busca un
guió que li permeta trobar un treball estable i sembla que
Toni-Lluís li'l pot oferir, no obstant i això acaba passant que el
relat del pare resulta molt més interessant.
A
través de Daniel, el pare de Toni-Lluís, evocarem una part
important del seu passat familiar. Nascut a Alger. Fill de pares
emigrants, de Polop, la Marina Baixa. Ha viscut de prop el conflicte
d'independència de l'Algèria colonial. També coneixerem la
història d'amor entre ell i Thérèse i el seu enfonsament.
Admirador del filòsof Albert Camus. Des del primer moment va confiar
en els seus postulats. L'enteniment de les dues parts enfrontades no
va reeixir.
En
Reme, la mare de Toni-Lluís, trobarem un personatge valent que de
ben jove ha sabut enfrontar-se a les adversitats de la vida. El
matrimoni amb Daniel li ha reportat benestar i seguretat, tot i que
mai no li ha preguntat pel seu passat. Tampoc la seua relació amb el
fill ha sigut massa eloqüent. De fet és gràcies a Sílvia i a
l'empleada que té en la carnisseria que ens anirà confessant les
mancances per les quals ha passat.
Es
diu que una novel·la t'ha d'enganxar des de la primera paraula.
Altres veus apunten que és pot donar un marge de cinquanta pàgines
abans de deixar-la per que no arribes a connectar. El lector, en A
la platja de Camus,
quedarà atrapat de seguida pel fil de la trama i no podrà deixar-la
fins que arribe al final.
A
la platja de Camus,
Elvira Cambrils ha convertit en literatura una història real
exemplificant-la en una família. La història de la qual només és
la punta de l'iceberg. A sota, romanen un munt de famílies,
temporeres, que anaven i tornaven creuant la Mediterrània; altres,
sense voler van patir un nou exili després de la independència
d'Algèria; i un nombre desconegut van quedar-se pel camí.
Mercè
Lloret i Llopis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada