POESIA
Música de l’ànima, teixida amb paraules
Espurna de vida,
llum del coneixement,
que s’expandeix,
dòcil, per tots els confins.
Música immortal
que camina i vola
per la nostra
terra i per tots els cels.
La canten els
trànsfugues, els empresonats,
i tots els
migrants que no tenen sostre,
la piulen
plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del
cor, que commouen l’ànima
dels àngels de
Rilke, closa en la natura.
La fan
trontollar. Música que atura
aquell caminant
en veure la cigonya
i el seu vol
rasant, sense cap frontera
que li barri el
pas, puntejar lleugera
sobre la teulada
que li fa de niu.
I ell no pot
volar. Poesia. Música
de l’ànima,
teixida amb paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada