Cim de solituds
I
Vinc a estrenar la fe i l'ocelleria
junt a l'arbre del cim que el cel es guanya,
car per a mi s'ofrena la muntanya
en trets de farigola i satalia.
A la vena el glatir d'una harmonia
i un clam obscur de saba que no enganya.
Als ulls l'esclat roent que em desentranya
l'eterna set de blau que s'anuncia.
Botxa sóc i no vol d'escàpol signe.
Un fons somniador tinc boig, benigne
i lliurat al destí per tot arreu.
I a l'estel de la tarda consirosa
es centra -sang o rosa llangorosa-
l'angoixa de mostrar-se davant Déu.
Joan Valls i Jordà. Cims de solituds dins Tast d'eternitat. Introducció d'Enric Ferrer Solivares. Denes editorial, 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada