Va
ser el dia en què em vaig fixar en aquell títol Amb els ulls d'una nena de dotze anys a la llibreria Ambra que no vaig parar
fins comprar-lo. Vaig anar-hi unes quantes vegades, el mirava,
l'agafava i el tornava a deixar. Alguna cosa em seduïa d'ell, i
alguna altra em repel·lia d'agafar-lo. Fins que va arribar l'hora en què el vaig prendre i el vaig deixar damunt del mostrador de la
llibreria, en companyia, supose, que d'altres. Ja en casa el vaig
deixar al munt dels llibres que esperen ser llegits que si no els
compres quan s'editen els perds per sempre. El cas és que de tant en
tant el prenia de la lleixa, el palpava, l'obria, llegia les primeres
línies fins que el tornava a deixar al lloc on s'hostatjava
temporalment, presa d'un sentiment que no sabia com anomenar-lo.
El
passat mes de juny em vaig fer el propòsit de llegir uns quants
d'aquells llibres que ja feia massa temps que eren a la cua, entre
ells Resurrecció i mort de G.T. de Josep Lluís Roig o
La sega de Martí Domínguez. Ambdós llibres parteixen de
fets verídics per a relatar les seues històries, algunes de les quals
han estat i estan encara guardades als armaris.
Resurrecció i mort de G.T. comença amb l'assassinat d'una dona de cent anys,
allà a Noruega, una mort sense massa sentit pensa el policia perquè a aquestes
alçades de la vida li queden poques tallades de cabells. Però és el punt de partida d'una investigació policial que es retrotrau
fins a la Guerra Civil Espanyola en què te n'adones que la solidaritat en
temps de guerra, va més enllà de la lluita fratricida al front de
batalla. Al darrere s'hi couen moltes altres coses que des de la
distància dels anys desconeixem, voluntaris que venien a ajudar a un
dels col·lectius que més pateixen en les guerres: els nens.
La sega és la darrera novel·la de Martí Domínguez. És una
novel·la plural en molts sentits. D'una banda, narra uns fets que
fins fa ben poc s'havien mantingut silenciats, la repressió que van
patir els masovers en les comarques interiors de la Plana «Si no et
xollen els civils ho fan els bandolers», això fa dir l'autor a
un dels personatges, que se saben que «Estem entre l'espasa i
la paret». Fins que van haver d'abandonar els masos i a hores d'ara
l'enrunament, la desaparició i l'oblit. De la l'altra, m'ha cridat l'atenció
la part lingüística que Martí ha elaborat de manera magistral amb
un vocabulari riquíssim del parlar d'aquelles contrades que és bo
que es tornen a fer sentir, perquè són ben nostres, i també la
part didàctica amb eixe mestre, ai! quin mestre, ací es veu la mà
del biòleg i els seus coneixements. I jo mentrestant m'enyore dels
articles que apareixien cada setmana a El temps on combinava natura
amb cultura.
Duia
poc més de mitja lectura d'aquest últim que començava juliol i
veia trontollar la tasca estiuenca que m'havia imposat de llegir, Anna Karènina de Lev Tolstoi, perquè duc intenció de continuar amb el
curs de literatura de l'Enric, qui a finals de curs ens va aconsellar
dedicar l'estiu a les lectures més extenses, entre les quals aquesta
novel·la. No passa res. Mentre n'acabe un, en comence l'altre. I
així ho vaig fer. Només van ser uns pocs dies en què les lectures es
van complementar. I, finalment, tota la meua atenció per a l'Anna
Arkàdievna. Si he de ser sincera no m'agraden els llibres tant
grossos i aquest ho és, per això quan el prenc no sé com
posar-me'l. Ara que, per fi he trobat utilitat a un faristol que mai
havia tingut la funcionalitat que li pertocava. Si en un primer
moment m'havia imposat una tasca de lectura setmanal per fer camí en
la novel·la, potser no calia ja que la lectura avança més depresa
del que m'havia imaginat. I així que el text m'atrapa, de sobte
apareix el primer destorb. Aquell títol que durant unes quantes
setmanes em va tenir capficada Amb els ulls d'una nena de dotze
anys de
Janina
Hescheles. Sí,
sí, sí, aquell, aquell... Doncs, hui divendres a les 8
de la vesprada a la plaça de Benifairó «Sobreviure a la Xoà. Un Diàleg en públic sobre les memòries de Janina Hescheles» de la mà
de Guillem Calaforra i Josep Conill, uns convidats de luxe i un esdeveniment impossible de perdre's. Allí estaré, com un clau. Per
això, des que aquesta setmana ho vaig saber, en un tres i no res, me
l'he llegit. De moment no comentaré res perquè encara estic
impressionada i commoguda per aquesta lectura. Però si aneu, ens
veurem les cares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada