dijous, 10 de març del 2016

OVIDIEJANT (10)

Un dia com hui, 10 de març de 1995, fa 21 anys, l'Ovidi Montllor, ens deixava. Que millor que recordar-lo amb aquesta lletra de to burleta, ara que el treball es fa tan difícil d'aconseguir per a molta gent. Des d'on estigues, ohhh Ovidi, -diguem que siga allà dalt, et recordarem sempre. 

De l'espai no te'n refies mai


    Lletra i Música : Ovidi Montllor


    Es pressuposa que un aparell
    molt gran i estrany
    s'acosta a la terra.
    No sabem si en so de pau
    o de guerra.
    Es pressuposa que tan sols ve
    a buscar  mà d'obra.
    MÀ D'OBRA!
    I que és aquest el gran perill
    que passem.
    Es pressuposa que no trigarà
    en arribar
    ni molt ni gaire: Gens.
    A hores d'ara ja deu ser prop.
    Es pressuposa que no es gent
    com nosaltres.
    No són humans. Són com màquines.
    Estranyes màquines
    que ho poden tot,
    que ho xuclen tot,
    que tot ho volen.
    Es demana calma al poble.
    No patiu! Es prendran mesures.
    Calma! Tranquil·litat!
    El poble està calmat.
    No s'ha posat nerviós.
    I més d'un a pensat:
    Home, si paguen millor...




2 comentaris:

  1. L'Ovidi sempre serà amb nosaltres.
    Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho crec que serà amb nosaltres perquè mai no el podrem oblidar.Una abraçada,
      Mercè

      Elimina