 | |
| L'autor, Pep Calero, en una fotografia des del blog de l'IEVA. |
El
meu primer record en endinsar-me cap a la Vall d'Albaida té un bon
grapat d'anys, i sempre ha sigut des del vessant del Comtat-Alcoià.
Encara m'hi veig asseguda en l'autobús de línia, l'Alcoyana,
per la N-340, tot pujant el Port d'Albaida; en altres ocasions pel
port de Salem, camí de Gandia, en la Paloma Gandiense. Anys
després, en l'època d'estudiant era el tren
d'Alcoi-Xàtiva-València; una vegada passada l'estació d'Agres uns
quants túnels per rodejar la Cova Alta, travessar alguns barrancs
com el d'Alfafara o el d'Agres, finalment entràvem en la Vall
d'Albaida amb parada en uns quants pobles, el primer de tots
Ontinyent, després venien Agullent, Albaida, Bufali, Montaverner, La
pobla del Duc, i finalment, Benigànim, per passar a la Costera amb
Xàtiva, i d'allí cap a València; en canvi Pep Calero en Camins
de ferro ha ordenat les estacions a l'inrevés. Sembla que jo he
vist les estacions des d'una perspectiva, és a dir en un sentit i
Calero les ha vistes des del pol oposat, venint de València o des
del seu poble, Benigànim, per això és la seua primera estació.
Però també permet comprovar que la seua curiositat l'ha impel·lit
a travessar la Vall Blanca, això si, en tren. Tranquil·lament, s'ha
passejat, ara una estació, ara una altra, i sense deixar de banda
els molts, moltíssims racons que la Vall amaga. Però de moment un
tast en vers d'aquestes estacions.
BENIGÀNIM
(1a estació)
Entrada
blanca:
selvàtiques
travesses,
rellotge
immòbil
de
gleves excavades
per
vials sense vida.
POBLA
DEL DUC (2a estació)
Es
vincla l'arbre,
passa,
lenta, l'eruga.
Ningú
no baixa,
tampoc
ningú no puja.
Cau
l'arbre, cau el vespre.
MONTAVERNER
(3a estació)
Com
una platja,
una
estora de fulles
ataconades
xipollegen
amb pedres
que
es perden com les sendes.
BUFALI
(4a estació)
Baixada
albada
i
un carrell que fa ombra
unes
formigues.
Sense
xiulet ni cèntims
figuren
un tramvia.
ALBAIDA
(5a estació)
Les
portes verdes
com
germanes tancades.
L'andana
mira,
decadències
velles,
el
sol a la façana.
AGULLENT
(6a estació)
Camins
polsosos
al
peu de la carena.
Teules
caigudes
visiten
sales buides
de
records i equipatges.
ONTINYENT
(7a estació)
Eixida
blanca
des
d'un lleu promontori.
La
vall teixida
filant
els pous i els boscos:
disseminades
cases.
Camins de Ferro i Terra Blanca (2014). Pep Calero. Denes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada