Una ametller que vol començar a florir. Si t'acostes se li intueixen els capolls. I encara li queda alguna fulla enganxada. Aquest matí de sol radiant de passeig entre el Ràfol de Salem i Castelló de Rugat.
Un arbre nu
Sauf une feuille
Qui tient toujours
Un homme nu
Sauf une visage
Qui ment toujours
Abattre l'arbre
Pour qu'elle tombe
Et tuer l'homme
Pour qu'il soit vrai ?
Pierre Emmanuel (1916-1984)
Fa uns quants dies. Quasi diria que des que va començar l'any que aquestos versos se'm van quedar fixats en la ment. Pertanyen al llibre titulat L'arbre en poésie, Gallimard Jeunesse que vaig comprar l'estiu del 2012 quan seguiem les passes de Stevenson i el seu Voyage avec un âne dans les Cévennes, em va captivar el tema que tractava, tot i que els poemes que l'il·lustren pertanyen a poetes francòfons. No importa, m'agrada fullejar-lo i llegir els versos que altres poetes han dedicat als arbres. Me'ls repetisc constantment. Els darrers dies ha bufat un vent que s'emporta les pedres. Alce el cap i mire com el vent sacsa el brancatge despullat dels arbres. Encara queda alguna fulla que es resisteix a despendre's de la tija amb què s'aferra a la branca com una llepassa: no em soltaré, no me n'aniré, sembla voler dir.
Pierre Emmanuel, és conegut, segons diu en les poques ratlles que li dediquen a sota del poema, com un dels grans poetes de la Résistence. En aquestos versos deixa veure l'estreta relació que mantenia també amb el cristianisme. La traducció del poema no sembla difícil, tot i que no m'ho he proposat, m'agrada llegir-lo tal com està escrit.
Fulles seques amuntegades a les voreres del camí.
Molt bonic, Mercè,el teu cant caducifoli. Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies Dolors. És un poema estrany, però conforme vaig rellegint-lo més m'agrada. També són ganes de veure venir la primavera i que els arbres s'ompliguen de fulles.
ResponEliminaUna abraçada