TEMPS DE CRISANTEMS

Un tros de sol al jardí

Durant tot el mes d'octubre el crisantem que tan orgullosa vaig presentar l'any passat com a exemple de subsistència a l'adversitat de l'oratge, de les calorades de l'estiu del 2012; enguany està que no en cap més, de flor. És a dir que en té tanta que sembla que les poncelles no tinguen lloc per obrir-se totes les que voldrien fer-ho alhora. Les altes temperatures dels darrers dies van arribar a pansir-lo un poc, i el goig que sentia per aquesta exuberant floració em va fer patir no poc. Perquè, un extrem tan gran, per a la planta, requereix un ambient adequat. De moment, l'oratge concorda amb els dies en què estem i el meu crisantem s'ha recuperat. Demà Tot Sants, castanyes, panellets i la Fira de Cocentaina. I és que de la planta originaria que vaig comprar fa dos anys, l'any passat després de florir, i amb els aiguats que va fer el mes d'octubre i novembre, només en va sobreviure un brotet minúscul, esquifit, que ningú haguera donat déu cèntims per què poguera sobreviure. M'hi vaig encomanar al cel, o millor als àngels que anaven deixant mostres de plomes pels voltants de la gerra. Enguany torne a mirar-me'l com un exemple de màxima supervivència. 

 

Aquest estiu mentre llegia el poemari Testament. Sonets de l'hort de les palmeres de Gaspar Jaén i Urban en l'entrada que vaig fer aleshores, vaig trobar aquestos versos tan bonics 

 

L'ANTIC JARDÍ D'ÍTACA

[...] la glòria del jardí[...]

David Jou

I al bell mig d'aquells dies, com un regal del temps,

vaig trobar un jardí, el jardí d'un poeta

com una ampla finestra de bat a bat oberta

a un migjorn de colors encerclat de palmeres.

I al jardí que trobava el temps em féu jardins,

massissos de geranis on no deixar memòria,

on passar com les flors, l'una igual a les altres;

ara que el temps matava, l'ambició finia.

Per a mi hi van créixer els rosers i les dàlies,

crisantems, estills, fúcsies, margalides i hortènsies

plantats amb goig i cura, cadascun en ser temps,

assutzenes del frare sant Pasqualet, pastor

que resava i ballava a la cova d'Orito;

territoris d'amor els seus ulls abastaven.

Un nou exemplar de crisantem acabat de de comprar