 |
| el meu Melmoth |
Després del poema inèdit de Joan Guerola -Otos-la Vall d'Albaida- , no me’n vaig d’ Otos. Hi ha més poetes i per suposat més poemes. Vull sorprendre els lectors amb un altre poeta. El seu nom, Joan Antoni Martínez Schrem, nascut a Barcelona, l'agost de 1946, com publica la nota biogràfica que apareix al marge dret del poemari 53N / 160W. Llibre que va guanyar el I Premi de poesia Joan Perucho de la Vila d'Ascó l'any 2006.
Es preguntareu qui és, que fa i quina relació té amb Otos.
Com molt bé explica el prologuista Ernest E. Marcos al llibre que inclou el poema que transcrit, hi diu:
A 53N/150W, hi apareixen tots els referents culturals i les influències literàries i artístiques que nodreixen la poesia de Joan Antoni Martínez Schrem [...].I Otos també n’és un referent. Per què no? Allí hi passa bones temporades quan no viatja.
Així que, degusteu aquest deliciós primer poema que encapçala el poemari. La resta si no voleu imaginar-la, l’haureu de llegir...segur que us ho passareu tan bé com quan el vaig llegir.
I
Llegó entonces el último viaje de Larsen rio arriba.(...) Sabia pocas cosas y rechazaba muequeando a las que lo rondaban queriendo ser sabidas.
J.C. Onetti
Derrotes
- no andes errante
y busca tu camino.
-Dejadme...
ja vendrá un viento fuerte que me lleve a mi sitio.
León Felipe
Desafiant el Mestre,
amb les escotes fermes,
el Melmoth, cabut, orsa.
Cruixen mastelers, vergues:
l'udol del vent reptat.
Em cal aclucar els ulls,
però encara em mou set
de planes i ametllers
que anuncien bessons.
I claps de terra ignota.
Damunt l'estesa blanca,
majestuosa, negra
i or, cantells estriats
de neu, s'alça la porta.
En les llenques de glaç
sols un rupit, com jo
viatger estranya. Anem.
¿Per què la teva melsa?
¿Per si cas els Dioscurs
em seran benvolents?
(¿La meva sang vessada
me'ls propiciarà
o em farà més impur?)
Anem, company, emproa
la porta negra i or.
Passo la nit al pont
arraulit entre pells
i flassades. I tu,
petit rupit. Espero
assedegar-me amb ànsia
de primera claror.
Alba: la sang i els cants
m'han fet vetllar. I la por.
M'emparo a la bodega:
vodka, Conrad, Onetti,
i el que puc de Panero...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada