dimecres, 20 de juliol de 2016

ADDENDA, una puntualització a la darrera entrada

 
Aquesta dona és JANINA HESCHELES en l'actualitat. I és encara en l'actualitat que continua lluitant perquè en nom d'aquella barbàrie no es tornen a repetir, ara, en els palestins. 

Divendres, 15 de juliol, a les hui de la vesprada, com un clau a la plaça de Benifairó. Allí muntaven la paraeta els protagonistes de la vesprada literària, Guillem Calaforra i Josep J. Conill acompanyats de membres del consistori de Benifairó. Damunt d'una taula vaig veure que deixaven tres munts de llibres. Així que els vaig veure em vaig apropar per mirar-los. De seguida vaig comprovar que, a més del que jo tenia, n'hi havia un altre editat en un color diferent, vaig preguntar el motiu, i em van dir que aquest darrer era la nova edició, completa, del manuscrit de Janina Hescheles. Va ser durant la xerrada que em vaig assabentar que el llibre que jo m'havia llegit s'havia editat el 1946 gràcies al salvador i mentor de Janina, Borwicz, el qual havia sigut corregit prèviament abans de publicar-lo, o siga que li havien tret una part del text, siga perquè es repetia en les diferents llibretes que la nena havia escrit o perquè eren més personals i no interessaven en aquell moment. M'havia resultat estrany que una xiqueta d'entre onze i dotze anys escriguera tant bé, però ja se sap que una cosa és escriure a raig, i l'altra els textos que es publiquen que han estat corregits fins que són aptes per al públic lector i passen a editar-se. Així doncs, la fita primordial d'aquesta nova presentació és de donar a conèixer la nova edició d'aquest llibre. Entretant Calaforra i Conill van explicar a grans trets les peripècies d'aquestes pàgines que l'autora va escriure setmanes després d'haver-la tret del camp de treball de Janowski en la ciutat de Lwów, l'actual Lviv. De tot el que anaven contant els presentadors ja en coneixia part perquè m'havia llegit els pròlegs i l'epíleg, i també havia indagat per la xarxa, visitant la pàgina web que es dóna en una de les notes, però sempre resulta més convincent que t'ho acaben d'aclarir els encarregats del text traduït, que saben millor tots els entrebancs que ha patit l'obra, juntament amb la narradora-protagonista. I ara si, ara tinc el que Janina va escriure en uns moments colpidors, els fets que conta feia poc que acabaven de passar, els tenia ben presents en la ment, com un malson. Tan present que ens alguns moments sembla que ho estigues vivint mentre ho lliges. Crida l'atenció la manera de redactar-ho. Frases curtes. Poques subordinades. Només el relat, curt, fragmentat, esbojarrat d'uns fets que semblen imitar les pel·lícules, només que en aquest cas les pel·lícules imiten el que una persona, en aquest cas una nena de dotze anys, ens conta, tot després d'haver-se llençat en una boja carrera de fons sense la preparació adequada, sense saber si arribaria o no a la meta, només amb el deliri de fugir d'aquella barbàrie, inhumana que poc temps després altra gent, que ho havien viscut igualment, van tardar un temps en buscar la manera de contar-ho al món, perquè no tenien les paraules. En aquest cas Janina ni va fer literatura, ni es va plantejar com calia explicar el que havia viscut, simplement va descriure el que va veure i el que li havia passat. 



 
Per cert al començament he dit que hi havia tres munts de llibres, dos dels quals són les dues edicions dels escrits de Janina Hescheles: un, l'edició del text de 1946; l'altre, l'edició del manuscrit sencer. El tercer munt de llibres té poc a veure amb el tema de què tractem, però té molt a veure amb l'autor, Calaforra, So i silenci. El tenia fitxat de feia temps i quan el vaig veure, de seguida me'l vaig endur. Només he llegit l'Obertura, però si va com va espere poder passar-m'ho tan divertit com l'autor m'ho ha desitjat. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada