dimarts, 21 d’abril de 2015

D'ANTONI FERRER FESTEGEM LA BACHIANA I - VARIACIONS GOLBERG

Lamente dir que no sé el nom d'aquesta planta que omple les voreres dels camins aquestos dies, potser agrairia una ajuda per obrir-li una fitxa.


Diria que no hi ha setmana que no haja de passar per la llibreria Ambra de Gandia a recollir alguna comanda. El cap de setmana passat m'esperaven uns quants exemplars que, darrerament en no tenir temps d'acostar-me havia anat acumulant; un d'ells,Variacions Goldberg. Ària amb variacions per a la recreació de l'esperit. Sis bachianes d'Antoni Ferrer, sembla que la distribuïdora encara no havia arribat quan vaig anar unes setmanes abans, o potser jo m'havia avançat?. Ara estic esperant el volum que s'ha editat en l'homenatge que li han fet, Els déus no abandonen Antoni.Homenatge a Antoni Ferrer que tampoc no tenen. És veritat que quan no tinc més remei acabe demanant-los a les pròpies editorials, si els venen, però realment m'agrada anar a la llibreria a comprar els llibres, una vegada dins la llibreria m'agrada mirar i remenar, i sempre m'emporte més del que havia anat a comprar. Això no passa quan compres directament a l'editorial que vas per feina i ja està.
Però tornant a Antoni Ferrer el vaig conèixer fa uns anys en aquella bonica i inoblidable vesprada de dissabte a vessar de versos al Palau marquesal d'Otos amb un bon grapat de poetes de la Costera: Antoni Martínez Revert, Consol Martínez Bella, Josep Maria Balbastre, Toni Cucarella, Elies Barberà i Antoni Ferrer, tot un luxe haver pogut ajuntar-los en un tres i no res.
Amb el poemari a les mans, l'òbric i llig els primers versos:


BACHIANA I

No et digues mai que, de cert, és sobrera la vida,
Ni que el pes de la mort trenca els besos de l'Hades,
Ni que el cor del no-res et fa l'albada inútil.
No et deixes véncer mai pel fat que t'incrimina
Ni et vulgues abatut pel tort que ara et provoca.
Declara't el teu dret a ser en glòria incerta
I fes durar la llum de les hores delebles.

Si no haguéssem sigut,
El retorn al no-ser no ens seria desfeta
Ni hi hauria el buidat on la forma es deserta.
Si no haguéssem sigut,
No hi hauria el clamor de callada recança,
Ni la forma es doldria, fantasmal per la riba,
Com qui resta, ja buit, fascinat per l'efímer.

Resisteix! Resisteix i perdura't condigne
Amb els vius que seran i amb els morts que ja foren:
Que la teua pietat salvaguarde de greuges
Tant l'agram verdejant o el gemec del cadell quan
l'infanten
Com l'alé que se'ns fuig orfe i últim perfent-nos,
Com el fum que rebusca en voluta a les palpes la forma
indeleble:
La flama que hem sigut, certa i extinta.

Estiu de 2009


El poema «Bachiana I» concebut com una evocació de l'article seté de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, més avall transcrit, ha estat encarregat i compost, juntament amb obres de diversos generes i autors, per a un homenatge col·lectiu al Club d'Amics de la UNESCO, de la ciutat d'Alcoi, amb motiu del seu quaranté aniversari.

Declaració Universal dels Drets Humans, article 7: Tothom és igual davant de la llei i té dret a obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que viole la present declaració i contra tota provocació a una tal discriminació. 
 
Amb una primavera plenament desenvolupada és un goig contemplar aquestes estipes onejant amb el vent que jo sempre compare amb la mar, que no tinc a la vora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada